la misteriosa porta
Páginas: 2 (470 palabras)
Publicado: 6 de enero de 2014
La misteriosa porta
Màrius va despertar amerat en suor. Era la tercera vegada aquesta setmana que tenia el mateix malson. El recordava amb claredat. Aquell fosc túnel, i, al fons, aquella negraporta. El son sempre acabava ací. Justo quan es disposava a obrir la misteriosa porta. Màrius es va rebolcar i va mirar el despertador. Eren les cinc de la matinada. Encara quedaven dos hores mésperquè hagués de alçar-se del llit, però Màrius no aconseguia conciliar el son.
Va obrir el seu llibre de literatura castellana, tenia un examen eixe mateix dia. No havia estudiat res, i encara eral’assignatura que pitjor se li donava, i la que més odiava. No tenia problemes amb suspendre el examen, ja es preocuparia d’estudiar en setembre per a les recuperacions.
El dia en el col·legi vatranscórrer lentament, els minuts es feien hores a la classe de plàstica. Era l’últim període de dia, i després d’una eternitat va sonar el timbre que indicava als estudiants que tenien que tornar a casa.Màrius va oblidar el seu estoig en la classe, i va tindre que anar una altra vegada a la classe. Quan va arribar, no se’l podia creure, la classe estava tancada!
-Merda- ,va maleir Màrius en veu baixa.Màrius va preparar la seua motxilla i va anar a la estació d’autobusos del col·legi. Va buscar el seu amb la mirada però, no hi estava. El autobús s’havia marxat sense ell.
-Que més podia anarmal aquell dia?-va preguntar-se a ell mateix.
Màrius va tornar caminant a la seua casa per la ruta més ràpida que coneixia, per el carrer Colón. Va tardar mitja hora. Va tenir sort que els seuspares no s’encontraven a casa, hui tenien que treballar. Es salvaria d’una bona baralla.
Quan va entrar a casa va notar alguna cosa rara en el ambient. Era cóm si tots els mobles hagueren sigut mogutsi després col·locats en el seu lloc una altra vegada. Màrius tenia molta por. Va agafar el seu telèfon i va cridar a la seua mare. El contestador va saltar, al·legant que aquell número no...
Màrius va despertar amerat en suor. Era la tercera vegada aquesta setmana que tenia el mateix malson. El recordava amb claredat. Aquell fosc túnel, i, al fons, aquella negraporta. El son sempre acabava ací. Justo quan es disposava a obrir la misteriosa porta. Màrius es va rebolcar i va mirar el despertador. Eren les cinc de la matinada. Encara quedaven dos hores mésperquè hagués de alçar-se del llit, però Màrius no aconseguia conciliar el son.
Va obrir el seu llibre de literatura castellana, tenia un examen eixe mateix dia. No havia estudiat res, i encara eral’assignatura que pitjor se li donava, i la que més odiava. No tenia problemes amb suspendre el examen, ja es preocuparia d’estudiar en setembre per a les recuperacions.
El dia en el col·legi vatranscórrer lentament, els minuts es feien hores a la classe de plàstica. Era l’últim període de dia, i després d’una eternitat va sonar el timbre que indicava als estudiants que tenien que tornar a casa.Màrius va oblidar el seu estoig en la classe, i va tindre que anar una altra vegada a la classe. Quan va arribar, no se’l podia creure, la classe estava tancada!
-Merda- ,va maleir Màrius en veu baixa.Màrius va preparar la seua motxilla i va anar a la estació d’autobusos del col·legi. Va buscar el seu amb la mirada però, no hi estava. El autobús s’havia marxat sense ell.
-Que més podia anarmal aquell dia?-va preguntar-se a ell mateix.
Màrius va tornar caminant a la seua casa per la ruta més ràpida que coneixia, per el carrer Colón. Va tardar mitja hora. Va tenir sort que els seuspares no s’encontraven a casa, hui tenien que treballar. Es salvaria d’una bona baralla.
Quan va entrar a casa va notar alguna cosa rara en el ambient. Era cóm si tots els mobles hagueren sigut mogutsi després col·locats en el seu lloc una altra vegada. Màrius tenia molta por. Va agafar el seu telèfon i va cridar a la seua mare. El contestador va saltar, al·legant que aquell número no...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.