La mort sobtada

Descripció: La síndrome de la mort sobtada del lactant és la mort sobtada i inexplicable d'un nadó que no arriba a l'any, mentre dorm. A Catalunya, és una de les causes principals de mortalitat durant el primer any de vida. També rep els noms de mort al bressol i síndrome de mort infantil sobtada.
Des del 1992 les taxes de la síndrome de mort sobtada del lactant han baixat considerablementdesprés que s'alertés els pares sobre la conveniència d'ajeure els nadons de costat o de panxa enlaire per reduir-ne la probabilitat.
Causes: No se sap la causa. S'han defensat moltes teories i actualment molts metges i investigadors creuen que la síndrome no és un fenomen únic , sinó que està causat per diversos factors que quan es donen alhora provoquen la mort del bebè.
Alguns dels factors sónels problemes amb l'estimulació del son i la incapacitat de percebre una acumulació de diòxid de carboni a la sang. Gairebé tots els casos es presenten de manera inadvertida i asimptomàtica mentre es pensa que el nadó està adormit.
La síndrome de la mort sobtada del lactant té més probabilitats de produir-se entre els dos i quatre mesos d'edat i el 90% es presenta cap als sis mesos. És més freqüentdurant l’hivern, amb un pic màxim al gener.
Els factors següents han estat vinculats a un risc més gran:
Nadons que dormen de bocaterrosa;
Nadons en contacte amb el fum del cigarret mentre són a l'úter o després de néixer;
Nadons que dormen al mateix llit amb els pares;
Nadons que tenen matalassos tous als bressols;
Parts múltiples (ser bessó, trigemin, etc.);
Nadons prematurs;
Nadons ambun germà o germana que va patir la síndrome de mort sobtada del lactant;
Mares que fumen o consumeixen substàncies psicoactives
Mares adolescents;
Intervals de temps curts entre embarassos;
Cura prenatal tardana o cap cura , o
Situacions de pobresa
Aquesta síndrome afecta més els nens que les nenes. Encara que els estudis mostren que els nadons amb factors de risc presenten mésprobabilitats de patir-la, l'impacte o importància de cada factor encara no està ben definit ni entès.
Dormir de bocaterrosa
Algunes investigacions han formulat la hipòtesi que dormir de bocaterrosa crea pressió sobre la mandíbula del bebè, fa que s'estrenyin les vies respiratòries i que es faci més difícil respirar.
Segons una altra teoria, dormir de bocaterrosa pot incrementar el risc de que l'infant"torni a respirar" l'aire de la seva pròpia exhalació, sobretot si dorm sobre un matalàs tou o amb roba de llit, ninots de peluix o un coixí a prop de la cara. Quan això passa, la superfície tova crea una espècie de cavitat al voltant de la boca del bebè on queda retingut l'aire exhalat. A mesura que el bebè respira la pròpia exhalació, el nivell d'oxigen al seu cos disminueix i el diòxid de carbonis'acumula. Finalment, la falta d'oxigen contribueix a la mort per la síndrome de mort sobtada del lactant.
Símptomes: No hi ha cap símptoma i es presenta en nadons generalment sans, mentre dormen.

Diagnòstic: Mentre que la majoria de malalties es diagnostiquen per la presència de símptomes específics, la síndrome de mort sobtada del lactant es diagnostica després, un cop descartades altrescauses possibles de mort. Revisar la història mèdica de l'infant i l'ambient en què viu ajuda a distingir altres morts degudes a accidents, maltractaments i afeccions no diagnosticades (trastorns cardíacs o del metabolisme), d'un cas de mort per la síndrome.
Els resultats de l'autòpsia poden ser útils per ajudar a investigar la causa de la síndrome. Les lleis poden exigir una autòpsia en cas d'unamort inexplicable.
Prevenció: Fins que no se sàpiga la naturalesa de la síndrome la prevenció total no serà una realitat. Però existeixen una sèrie de recomanacions per reduir-ne els riscos:
Fiqueu el nen al bressol de panxa enlaire: dormir de bocaterrosa duplica el risc de la mort sobtada. Si el nadó té algun problema de reflux gastroesofàgic, comenteu-ho amb el pediatre o la pediatra;...