La plaça del diamant

La plaça del diamant

1.Bibliografia i dades de l'autora:
Per a parlar sobre l'autora d'aquesta obra podem començar dient que va nàixer a Barcelona el 1908 i va morir a Girona l'any 1983. Està considerada la novel·lista més important de la postguerra per la densitat i el lirisme de la seua obra. Va començar la seua carrera d'escriptora publicant contes per a revistes per a fugir del seumatrimoni decebedor. Més endavant, va escriure quatre obres en un període de temps molt menut. Aquestes van ser: Sóc una dona honrada?, Del que hom no pot fugir, Un dia de la vida d'un home i Crim. Poc després, Aloma amb la qual va guanyar el premi Crexells. Al principi de la guerra civil espanyola va treballar al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i a la Institució de les LletresCatalanes. Va haver d'exiliar-se a França i després a Ginebra. Al 1958 (després de vint anys d'haver escrit les primeres obres) va publicar un llibre de contes, Vint-i-dos contes i guardonada amb el premi Víctor Català; amb El carrer de les Camèlies guanyà el premi Sant Jordi, el de la Crítica i el Ramon Llull.
Altres obres i mencions que cal ser anomenades són: Mirall trencat, Viatges i flors,Quanta, quanta guerra... amb el premi d'Honor de les Lletres Catalanes; La mort i la primavera i Isabel i Maria. Aquestes dues anteriors, van ser publicades després de la seua mort.
La seua mort va ser deguda a un càncer de fetge molt avançat. Quan li'l van diagnosticar per a Mercè la vida ja no tenia sentit, cosa evident en les seues paraules sobre la mort << La mort va fugir pel cor iquan ja no vaig tenir la mort a dintre em vaig morir..>>.
A partir del 1998 es va convocar el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, en homenatge a l'autora.

2. Resum de l'argument de la història:
La protagonista d'aquesta història Colometa (sobrenom donat pel seu home) de nom Natàlia va quedar òrfena de mare i vivia amb el seu pare i la nova muller. Ella es sentia desplaçada en sacasa i Enriqueta (dona major que l'aconsellava en tot el que podia) li va dir que el millor que podia fer era casar-se. Tenia un xicot conegut, Pere, amb el qual mantenia una relació semblant a un noviatge. Un dia de ball a la plaça del Diamant, va conéixer a Quimet qui després d'aquell dia no parava demanar-li que fossi la seua novia. Al cap de poc temps no tan sols es va convertir en la seuanúvia sinó que també en la seua dona.
Van buscar un pis per viure i amb l'ajuda d'uns quants amics (Cintet i Mateu) el van arreglar amb pocs diners. La sogra de Natàlia era una dona vídua i molt maniosa, intentava que la seua nora fóra la muller perfecta (millor dit, el prototip de dona dominada pel seu home) li ensenyava el que havia de fer i el que no.
Al cap de poc temps van arribar elsxiquets. Un noi preciós, Antoni i la Rita. Quimet havia muntat una espècie de negoci amb coloms el qual deixava els diners justetets per anar tirant. Però quan va arribar la guerra, Quimet va haver de marxar-hi. La Colometa es va quedar sola cuidant dels dos xiquets; va haver de buscar feina i les coses no estaven molt bé. Va trobar una casa on anava a netejar però al cap de poc temps, la van acomiadar.Tots els problemes s'anaven ajuntant, s'havia quedat sense feina, no tenia diners, els dos xiquets menuts per a criar..., i l'última cosa que faltava: Quimet havia mort a la guerra.
Natàlia no podia soportar més l'agonia, el soroll dels coloms l'estaven tornant boja, els va deixar lliures, no ixia de casa, i fins i tot, va haver d'enviar Antoni a una colònia perquè els seus estalvis no donavenper a mantenir a tres boques.
Els anys van passar i Antoni va tornar d'allà fet un home, sa mare i la seua germana havien anat passant conforme havien pogut. Però la situació continuava sent la mateixa i va arribar a un punt en el qual la Colometa ja no ho podia soportar més, estava tan desesperada que va pensar de matar els seus propis fills i després a matar-se. Va anar a la botiga del cantó...