La plaça San Marcs

La Piazza es va iniciar en el segle IX com un àrea petita front del la Basílica de San Marcs original. Va ser estesa a la seva forma i grandària actual en 1177, quan el Rio Batario, que la limitavaper l'oest , i un port que tenia aïllat del Palau Ducal de la plaça, es van inundar. La reestructuració va ser realitzada per a la trobada del Papa Alejandro III i l'Emperador Federico Barbarroja.
Laplaça ha estat sempre el centre de Venècia. Va ser la ubicació de tots els importants de la República de Venècia, i ha estat la base de l'arzobispado des del segle XIX. Va ser el focus de moltsfestivals i és un lloc summament popular a Itàlia.
Va ser pavimentada a final del segle XIII amb maons en patró herringbone (diagonals alternats) amb línees que permetien organitzar el mercat i les moltfreqüents processons cerimonials. Després en 1723 els maons van ser reemplaçats per un disseny geomètric més complex compost per pedra volcànica fosca i patrons geomètrics en pedra blanca, a càrrec del'arquitecte venecià Tirali, que va aprofitar per a aixecar la plaça aproximadament en un metre.
En 1890, el paviment es renovat a causa del desgast seguint un disseny similar al de Tirali.Edificis
La Plaça està dominada per la Basílica, el Palau Ducal i el Campanario de la Basílica, que s'erigeix a un costat d'ell.
Els edificis al voltant de la plaça són, en sentit invers al rellotgedes del Gran Canal, el Palau Ducal, la Basílica de San Marcs, la Torre del Rellotge de San Marcs, el Campanario de San Marcs, Logetta i la Biblioteca Marciana.
El Museu Córrer i el Museud'Arqueología estan situats en alguns edificis de la plaça. La Casa de Moneda jeu després de la Biblioteca Marciana en la riba del Gran Canal. Aquestes últimes construccions van ser completades durantl'ocupació napoleònica, encara que el Campanario has estat reconstruït.
Inundacions
La Plaça de San Marcs és el lloc més baix de Venècia, i quan l'aigua puja per tempestes des del Mar Adriàtic o per excés...