LA PSICOLOGÍA SOCIAL I LA INTERVENCIÓ EN ELS PROBLEMES SOCIALS: Prostitució i immigració il·legal en el Raval
Páginas: 7 (1644 palabras)
Publicado: 17 de mayo de 2013
Octubre 2009
LA PSICOLOGÍA SOCIAL I LA INTERVENCIÓ EN ELS PROBLEMES SOCIALS:
Prostitució i immigració il·legal en el Raval
En el cor de la capital catalana es situa un dels districtes més emblemàtics de la ciutat comtal: Ciutat Vella. El districte número 1, és el casc històric de Barcelona, on hi trobem llocs de gran interès cultural i social com la mateixa Rambla de les flors, laplaça Catalunya i la plaça Reial, el parc de la Ciutadella, el Liceu, el Palau de la Música, l’església de Santa Maria del Mar, la Catedral i els edificis de la Generalitat i de l’Ajuntament, entre molts més atractius dels quals disposa aquest districte.
El Raval, conegut popularment com el barri xinés de Barcelona, és un dels barris que componen el districte de Ciutat Vella. Aquest barri, elqual té forma de diamant degut als camins de la Barcelona romana que rodejaven els camps de cultiu que hi havia llavors, ha estat des de sempre el barri de les classes populars.
Els carrers del Raval són testimonis de crisis econòmiques, batalles, les pestes, epidèmies, canvis socials i econòmics, etc. El Raval és el barri que va passar de ser terres de cultiu, a ser lloc d’enclavatge de lanova industria emergent al principi del segle XVIII. La crisi agrícola de 1765-1766 va fer que molts pagesos marxessin del camp, per anar a buscar-se la vida a les fàbriques del Raval. Així doncs, molts dels edificis construïts als voltants d’aquestes industries passaven a ser llogats per camperols que buscaven una vida millor.
El 2 de juliol de 1855 una vaga promoguda per associacions d’obrersreclamava el dret d’associació i la reducció a 10 hores de jornada laboral, les revoltes contra la mecanització de la industria i un seguit d’epidèmies, van fer que es prengués la decisió d’enderrocar les muralles construïdes per Jaume I i Pere el Cerimoniós per permetre l’expansió industrial i urbana. Ildefons Cerdà creà un nou disseny urbanístic, on el Raval passà a tenir un lloc perifèric a lacapital catalana, i on passà a ser, en essència, un barri residencial obrer.
A final del segle XIX i principis segle XX, aquest esperit de barri obrer es consolida, amb la celebració del Primer Congrés Obrer Espanyol, fundació de la UGT, etcètera. Cada vegada més, el Raval era un barri on s’hi amuntegaven les vivendes de les famílies de les classes populars. La immigració també es situava enaquest barri gràcies als preus assequibles dels lloguers de les vivendes.
Al juliol de 1909, Solidaritat Obrera convoca una vaga general de 24 hores contra la “llamada a filas” dels reservistes de l’exèrcit espanyol va acabar en greus aldarulls durant tota una setmana. La Setmana Tràgica de Barcelona va tenir com a un dels punts més calents el barri del Raval, on la crema de convents i elsenfrontaments contra l’exèrcit van ser més contundents.
La densitat de població, l’obertura de molts bars i sales d’espectacles, la composició dels carrers i la prostitució van començar a enfonsar en la marginalitat a aquest barri obrer. Durant la 2a República (1931-1936), el Pla Macià pretenia recuperar l’essència del barri i sanejar-lo, pretenia donar respostes als problemes, però la Guerra CivilEspanyola (1936-1939) ho va acabar impedint.
Durant la Transició Espanyola, a la època dels 80, l’Ajuntament de Barcelona impulsa un nou pla d’habitatges, remodelant-los i creant nous espais per a la ciutat, però el barri, a dia d’avui, continua tenint els mateixos problemes que aleshores, i altres que han anat sorgint, fruit de la complexitat social de la vida en el Raval.
La història delbarri i de la seva societat, ajuda doncs, a entendre una mica més la situació actual. La marginalitat en el barri, avui en dia suposa un gran problema per a la societat barcelonina. Drogues, prostitució al carrer o incivisme són els principals problemes del Raval. Però tan sols són la punta d’iceberg. A sota hi ha un gran entramat de problemes evidenciat per la manca de recursos per fer-ne front....
LA PSICOLOGÍA SOCIAL I LA INTERVENCIÓ EN ELS PROBLEMES SOCIALS:
Prostitució i immigració il·legal en el Raval
En el cor de la capital catalana es situa un dels districtes més emblemàtics de la ciutat comtal: Ciutat Vella. El districte número 1, és el casc històric de Barcelona, on hi trobem llocs de gran interès cultural i social com la mateixa Rambla de les flors, laplaça Catalunya i la plaça Reial, el parc de la Ciutadella, el Liceu, el Palau de la Música, l’església de Santa Maria del Mar, la Catedral i els edificis de la Generalitat i de l’Ajuntament, entre molts més atractius dels quals disposa aquest districte.
El Raval, conegut popularment com el barri xinés de Barcelona, és un dels barris que componen el districte de Ciutat Vella. Aquest barri, elqual té forma de diamant degut als camins de la Barcelona romana que rodejaven els camps de cultiu que hi havia llavors, ha estat des de sempre el barri de les classes populars.
Els carrers del Raval són testimonis de crisis econòmiques, batalles, les pestes, epidèmies, canvis socials i econòmics, etc. El Raval és el barri que va passar de ser terres de cultiu, a ser lloc d’enclavatge de lanova industria emergent al principi del segle XVIII. La crisi agrícola de 1765-1766 va fer que molts pagesos marxessin del camp, per anar a buscar-se la vida a les fàbriques del Raval. Així doncs, molts dels edificis construïts als voltants d’aquestes industries passaven a ser llogats per camperols que buscaven una vida millor.
El 2 de juliol de 1855 una vaga promoguda per associacions d’obrersreclamava el dret d’associació i la reducció a 10 hores de jornada laboral, les revoltes contra la mecanització de la industria i un seguit d’epidèmies, van fer que es prengués la decisió d’enderrocar les muralles construïdes per Jaume I i Pere el Cerimoniós per permetre l’expansió industrial i urbana. Ildefons Cerdà creà un nou disseny urbanístic, on el Raval passà a tenir un lloc perifèric a lacapital catalana, i on passà a ser, en essència, un barri residencial obrer.
A final del segle XIX i principis segle XX, aquest esperit de barri obrer es consolida, amb la celebració del Primer Congrés Obrer Espanyol, fundació de la UGT, etcètera. Cada vegada més, el Raval era un barri on s’hi amuntegaven les vivendes de les famílies de les classes populars. La immigració també es situava enaquest barri gràcies als preus assequibles dels lloguers de les vivendes.
Al juliol de 1909, Solidaritat Obrera convoca una vaga general de 24 hores contra la “llamada a filas” dels reservistes de l’exèrcit espanyol va acabar en greus aldarulls durant tota una setmana. La Setmana Tràgica de Barcelona va tenir com a un dels punts més calents el barri del Raval, on la crema de convents i elsenfrontaments contra l’exèrcit van ser més contundents.
La densitat de població, l’obertura de molts bars i sales d’espectacles, la composició dels carrers i la prostitució van començar a enfonsar en la marginalitat a aquest barri obrer. Durant la 2a República (1931-1936), el Pla Macià pretenia recuperar l’essència del barri i sanejar-lo, pretenia donar respostes als problemes, però la Guerra CivilEspanyola (1936-1939) ho va acabar impedint.
Durant la Transició Espanyola, a la època dels 80, l’Ajuntament de Barcelona impulsa un nou pla d’habitatges, remodelant-los i creant nous espais per a la ciutat, però el barri, a dia d’avui, continua tenint els mateixos problemes que aleshores, i altres que han anat sorgint, fruit de la complexitat social de la vida en el Raval.
La història delbarri i de la seva societat, ajuda doncs, a entendre una mica més la situació actual. La marginalitat en el barri, avui en dia suposa un gran problema per a la societat barcelonina. Drogues, prostitució al carrer o incivisme són els principals problemes del Raval. Però tan sols són la punta d’iceberg. A sota hi ha un gran entramat de problemes evidenciat per la manca de recursos per fer-ne front....
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.