la ràbia

1. INTRODUCCIÓ:
La ràbia o hidrofòbia és una malaltia aguda infecciosa viral del sistema nerviós central ocasionada per un Rhabdoviridae que causa encefalitis1 aguda amb una mortalitat propera al 100%. És la zoonosis2 viral coneguda més antiga.
El virus de la ràbia es troba per tot el planeta, però més del 95% de les morts humanes es registren a Àsia i Àfrica, i ataca a mamífers, inclòs ahumans. Es troba a la saliva i en les secrecions dels animals infectats. Es passa d'animals infectats a homes a través de una mossegada o quan una ferida entra en contacte amb la saliva d'un animal infectat.
Principalment passa en comunitats rurals aïllades, on no es prenen mesures per prevenir la transmissió de la malaltia dels gossos als humans.
2. HISTÓRIA:
La ràbia és una de les malalties mésantigues de la humanitat; el seu coneixement es remunta aproximadament 4 mil anys A.C. Aquesta malaltia només s'identificava amb les espècies silvestres: guineus, llops, teixons. En transcórrer els anys, aquests animals van ser difonent el virus pel món; més tard va arribar a les espècies domèstiques, i en conseqüència a l'home que conviu amb elles.
El canvi total de comportament d'una mascotafidel i benèvola a un animal agressiu i fer, va ocasionar el terror en alguns pobles, que van considerar aquest fet com un "càstig diví", perquè quan un gos amb aquest comportament atacava a un individu, la mort arribava en pocs dies.
La ràbia urbana va ser eradicada d'Europa al llarg del segle passat gràcies a l'exhaustiva vacunació i control de gossos.

3. ON ES TROBA?
La ràbia es un patimentpràcticament mundial, a excepció d’Austràlia, que afecta tant animals salvatges com domèstics. En països menys industrialitzats l’exposició a animals domèstics (gat i gos) constitueixen la major font de la ràbia humana, a diferencia com Estats Units on els animals salvatges (ratapinyades) constitueixen el reservori3 de ràbia més important. El virus comença a excretar-se4 en l’animal infectat apartir de cinc dies abans de les manifestacions clíniques.
En els últims anys, el nombre de casos ha augmentat a la Xina i a Vietnam degut al consum habitual humà, sense les degudes condicions higienicosanitàries de gossos i gats. Segons les estadístiques de l’any 2007, a la Xina, on menys del 10% dels gossos estan vacunats 3.380 persones van morir per la ràbia.

4. VIES DE TRANSMISSIÓ:
Vectors:La ràbia es transmet a través de vectors, com per exemple gossos, gats, ratapinyades, guineus, fures i llops. Per saber si una ratapinyada està infectada per la ràbia hem de observar si presenta aquests símptomes:
Quan volen, solen xocar-se uns amb altres.
Quan surten de dia.
Quan cauen al sòl.
En general la resta d'animals presenten una secreció salival abundant, que actua com cultiu delvirus i, en etapes avançades, sagnant dels orificis.
Transmissió:
La ràbia es transmet a través de una mossegada o per contacte directa de mucoses i ferides amb saliva de l'animal infectat. També s'ha documentat la seva adquisició a través del traspalant d'un donant mort infectat per la ràbia i no diagnosticat, per els gasos en coves contaminades amb guano5 de ratapinyades o en personal delaboratori. Encara que no s’ha documentat la seva transmissió per mossegada d’humà a humà, el virus s’ha aïllat de la saliva de pacients amb ràbia. Aquest virus també s’ha identificat en la sang, llet i orina. No s’ha documentat transmissió transplacentaria. El virus s’excreta en l’animal infectat des de cinc dies de les manifestacions clíniques, encara que en el model experimental aquest període potestendre’s fins 14 dies abans de l’aparició de la malaltia.

5. TIPUS DE RÀBIA:

Ràbia urbana: es la que està ubicada a la ciutat, ocorren per mossegades de gossos i gats infectats. Es la que es contagia amb major freqüència a les persones i es la més important a Llatino Amèrica.
Ràbia selvàtica: està ubicada en les zones rurals o selves, els principals animals involucrats són espècies...