La Renúncia

Assaig: Saber renunciar: sobre els beneficis de saber renunciar als ideals, somnis o esperances a temps i els inconvenients de no fer-ho



A priori, quan sentim la paraula renunciar, tots pensemen una persona que es dona per vençuda o que abandona. Tan mateix, a mi m’agradaria fer aquest assaig plantejant quelcom: que passaria si la nostre felicitat depengues del fet que nosaltres poguemrenunciar a alguna cosa, renunciar a l’esperança de que el novio amb el que estem canvi, renunciar a la idea que tenim del nostre futur,

Conec una noia, que havia convertit la seva vida, en unacruzada personal per convertir a la seva mare en la mare que sempre havia esperat que fós. A casa seva, sempre havia sentit que quan alguna cosa no t’agradava era qüestió de cambiar-la, i a ella no liagradava la mare que li havia tocat. Era una mare, incapaç de posar-se al lloc dels altres, gens autocrítica i tossuda com un mula. La dona en veritat havia construït al llarg de la seva propia vidaun personatge en el qual, ella es convertía en una nena petita quan li convenia i manipulava al seu entorn com li convenia. Com a nena, sempre l’havia vist com una persona frágil, que feia les cosessense donar-se compte.

Després de la separació dels seus pares, empre estava pensant i fent coses, per tal de que ella l’estimés més. Però el temps anava passant i ella no canviava. Seguia sentincapaç de posar-se al seu lloc, incapaç de veure el seu dolor i acompanyar-la,

Amb tot això, quan aquesta noia sigui capaç de renunciar a la infancia que no ha tingut i a la mare que no tindrà,s’alliberarà de tota la frustració i ràbia que porta (que li ve totalment d’una cosa externa) i será capaç de viure la seva propia vida.

RENUNCIAR

v transitive-intransitive renunciar [renun'θjaɾ]1 dejar de forma voluntaria una cosa que se posee o a la que se tiene derecho
Renunció a la herencia de sus padres.
2 dejar de hacer una cosa que se proyectaba o deseaba
Renunció a entenderlo.
v i...