La Resposta Adquirida

La resposta adquirida L’adquirida té una gran especificitat i memòria, distingeix patògens similars, millora el reconeixement en cada contacte i molt de temps. És molt lent, pot durar dies. Vadirigida cap als antígens, un exemple son els anticossos. La immunitat adquirida: es classifica en cel·lular i humoral. Les cèl·lules responsables són: els limfòcits B i els T citotòxics i cooperadors. Engeneral els limfòcits B i T, per reconèixer patògens utilitzen receptors de membrana anomenats BCR (B cell receptor) i TCR (T cell receptor). Tots són diferents entre ells, de manera que a un patogenconcret només respondrà un limfòcit, en tenim milions així que sempre en respondran alguns. Aquests activats són els únics que s’involucren en la resposta específica i el recorden en els futur. Elslimfòcits es divideixen de manera clònica, això fa que guardin la seva especificitat. Després que els BCR i TCR s’activen duen a terme funcions molt diferents, però sempre específiques al patogen que lesva seleccionar. Els limfòcits B: El BCR és un anticòs fixat a la membrana i és diferent en cada limfòcit B. Per tant cada limfòcit B sintetitzarà sempre els mateixos anticossos, ja que la respostaadquirida és clonal. Quan el BCR troba un antigen, aquell limfòcit s’activa i es divideix per constituir uns clons de limfòcits B, algun dels quals seran cèl·lules plasmàtiques capces de sintetitzargrans quantitats de aquest anticòs. Perquè això passi, col·laboren amb els limfòcits Th helpers, aquests necessiten “un permís” per deixarlos continuar, així que el limfòcit B ha d’aconseguir un fragmentpatogen (un pèptid). Per tant l’anticòs BCR capta el patogen per endocitosi, el digereix i un dels seus pèptid arribi a la membrana del limfòcit B. Ara ja es pot diferenciar i produir anticossos queeliminin aquell patogen. És possible que la cooperació entre limfòcits B i Th no funcioni, i d’aquí poden derivar anticossos inútils, o inclús perjudicials. Els limfòcits T cooperadors: Els...