La Religió Com A Resposta

Bloc 1: La religió com a resposta


Des del principi de la humanitat, les societats han anat desenvolupant diferents maneres d’apropar-se a la realitat que va més enllà del que coneixen.
Sigui la forma que sigui, les diferents societats han trobat diferents maneres de relacionar-se amb les realitats que s’escapaven d’allò que podien veure o palpar amb els seus sentit.

1. Diversossignificats de la paraula religió

• RELEGERE: el concepte parteix de la capacitat de la persona de rellegir les narracions sobre els déus i els éssers humans per orientar la seva vida. Gràcies als testimonis dels personatges sagrats, la persona sap entendre les coses que li cal canviar i modificar.
• RELIGARE: la religió consisteix en un conjunt de vincles que ens relliguen ambDéu. Posar en contínua relació “les coses del cel” i “les coses de la terra”.
• REELIGERE: la persona, després d’experimentar la seva limitació (en termes cristians ho anomenem pecat), torna a escollir Déu, font de la nostra felicitat.

Més enllà de totes aquestes definicions, que mostren PART DE LA VERITAT en el concepte de religió, podem partir del concepte que la religió és abans queres, RELACIÓ.

2. Elements del fet religiós

• DÉU/MISTERI: en la nostra cultura, acostumem a identificar l’objecte de l’afirmació (jo crec...) amb Déu. En altres latituds no es parla de forma tan automàtica de Déu, sinó que es parla del misteri, que fa referència simultàniament a allò que no podem comprendre amb la ment.
• SAGRAT: significa “separat”. S’acostuma a donar-livalor i a dotar de sentit totes les altres coses de la nostra vida.
• ACTITUDS RELIGIOSES: en principi, totes les diferents celebracions religioses intenten integrar els sentits dins de l’experiència (elements com la imatge, les llums, l’encens...)
• MEDIACIONS: com desvetllar aquestes actituds religioses? Doncs a través d’imatges, paraules, exemples, relats...tot allò queajuda per tal que la persona i Déu es trobin.

2.- Sagrat i profà

2.1.- Distinció entre el sagrat i el profà:

Totes les religions, per diferents que siguin, estableixen una distinció bàsica entre sagrat i profà. Hi ha, per tant, coses sagrades, separades dels usos comuns, i hi ha coses profanes[1], que usem les persones pel nostre ús i profit.

2.2.- Relacions entre el que és sagrat iprofà:

Hem d’entendre la importància que té entendre les conseqüències que té una determinada relació entre el sagrat i el profà, ja que no són dues dimensions diferents, sinó que una afecta a l’altra i viceversa. Un exemple, contraposant cristianisme i judaisme ens pot ajudar a entendre millor el concepte:

a) Judaisme: al principi de la Bíblia s’afirma que la persona ha estat feta a imatge isemblança de Déu. Per tant, cada persona participa del caràcter sagrat de Déu. El Temple, edifici on es celebren tots els ritus de lloança a Déu és el lloc on s’estableix el lligam de la persona individual amb Déu
b) Cristianisme: Jesús, amb la seva predicació, supera aquesta concepció perquè hi afegeix que qualsevol cosa sagrada ha d’estar subordinada al bé de les persones i ha de servir albé comú.


2.3.- Actituds en les relacions entre el sagrat i el profà:

• ATEU: aquella persona que nega l’existència de tot ésser superior o sobrenatural.
• LAICISME: doctrina que defensa la independència de l’ésser humà (l’Estat) de la influència religiosa. La religió és un fet del passat i s’ha de superar
• SECULARITZACIÓ:independentment de l’adhesió que es pugui tenir o no al’experiència religiosa, el que es defensa és la reclusió de la pràctica religiosa a la privacitat
• CREIENT: el sagrat és el fonament i el que dóna sentit a la vida de la persona humana. L’experiència religiosa es pot viure en tots els àmbits de la seva vida.

BLOC 2: El MÓN DE LES SECTES

El món de les sectes és un molt complexe...davant del que hi ha d’haver força prevenció:...