La Rosa Dels Vents

LA ROSA DELS VENTS
La rosa dels vents és un cercle que té marcats els 32 rumbs en què convencionalment es divideix la volta de l'horitzó.
És també un diagrama que representa la intensitat del vent en els diferents sectors en què es divideix el cercle de l'horitzo´.
Els noms dels vents son: tramuntana,gregal,llevant,xaloc,migjorn, Garbí,ponent i mestral.

tramuntana: La tramuntana ésun vent fort i fred que ve del nord, d'origen polar, usant el nord dels Pirineus i el sud-oest del Massís Central Francès com a zona d'acceleració. La seva velocitat ha arribat a superar els 200 km/h.
La tramuntana es fa particularment present a la Plana del Rosselló a Catalunya Nord, a la comarca de Catalunya de l'Empordà i a l'illa deMenorca (Illes Balears).

gregal: El vent Gregal és un vent dela Mediterrània que pot bufar en els moments que una àrea de baixa pressió es desplaça cap el sud de Malta i causa un vent del nord-est fresc i fort que afecta aquesta illa. També afecta altres illes i territoris del Mediterrani occidental.

Llevant: El vent Gregal és un vent de la Mediterrània que pot bufar en els moments que una àrea de baixa pressió es desplaça cap el sud de Malta i causa un ventdel nord-est fresc i fort que afecta aquesta illa. També afecta altres illes i territoris del Mediterrani occidental.
A la Península Ibèrica, la llevantada o temporal de llevant, afecta principalment les zones costeres de Catalunya, País Valencià i les Illes Balears, al Mar d'Alboran i a l'estret de Gibraltar. És un vent humit i fred, segons l'època de l'any i la situació en altura pot provocarnevades en cotes molt baixes. Al 1960 les ratxes de vent van arribat als 198 km/h. A la costa, el llevant afecta especialment a l'estat del mar, alçant un fort onatge, que pot provocar danys importants en platges i ports. Al febrer d
A la Península Ibèrica, la llevantada o temporal de llevant, afecta principalment les zones costeres de Catalunya, País Valencià i les Illes Balears, al Mar d'Alboran ia l'estret de Gibraltar.

Xaloc: El xaloc és el punt cardinal sud-est. Més específicament, el terme s'utilitza per referir-se al vent que ve del sud-est.
El nom "xaloc" prové de l'àrab "shaluq", amb el mateix significat.
El vent de xaloc no és gaire freqüent als Països Catalans i, les poques ocasions en què bufa, difícilment passa de moderat. Tot i això, és un vent ben conegut als indretsmariners per les onades de calor que sol dur, car aquest vent és el que arranca del Nord d'Àfrica i del Sàhara. En cas que plogui de xaloc, gairebé segur que la pluja serà de fang. (Vegeu pluja de fang).
Com que, tot i no bufar normalment fort, té molt de recorregut marítim, pot alçar ones considerables. Per això, a Mallorca, els mariners solen dir que "Vent de Xaloc, mar molta i peix poc". Éscreença popular, també, que en bufar xaloc els peixos no piquen a l'esca, que els coloms missatgers es desorienten i que les persones tenen mal de cap.

Migjorn: El migjorn, en la rosa dels vents, és el vent que prové d'aquest sud.
En l'àmbit dels Països Catalans, el migjorn no es considera bo ni per la pesca ni per la navegació i com que és poc freqüent, sovint se'l confon amb els seus veïns,el xaloc i el garbí.[1]

Garbí: El llebeig o garbí és el nom del vent del sudoest. Al País Valencià s'anomena llebeig, exceptuant a Alacant que se'l coneix com garbinet , mentre que més al nord se li diu garbí. Pel seu origen, porta molta sorra i pols molt fina en suspensió procedent del desert del Sàhara.
El llebeig es produeix com a conseqüència del moviment de borrasques a la Mediterrània sudd'Oest a Est; aquest desplaçament provoca el moviment de masses d'aire tropical, càlides, seques i amb molta pols portada del Sàhara fins al sudest de la Península Ibèrica.
Normalment el llebeig és anticipat per la calima (boira càlida) que apareix a l'horitzó cap al Sud. El color característic de la calima és provocat per la gran quantitat de pols africana que duu.
L'aparició d'aquest vent...