La Sociedad Del Riesgo

Ulrich Beck va ser el creador del concepte “Societat del Risc”. Creu que aquesta societat s’ha generat arrel d’una irresponsabilitat organitzada dels anys 90, on els beneficis econòmics s’han sobreposat a la seguretat de les persones i al medi ambient. En aquest treball analitzarem quant d’important pot arribar a ser la gestió dels mitjans de comunicació per tal de que, la societat, siguiconscient dels riscos que l’envolten i tingui la capacitat de percebre’ls.

Existència de nous riscos
Els riscos no són un invent de l’Edat Moderna, però si que és veritat, que abans no tenien el mateix lligam amb el desenvolupament. Tant els processos de producció com els béns produïts, no només proporcionen utilitat, sinó també risc. Amb el desenvolupament de noves tecnologies arriba la incertesa.Tenim noves tecnologies més difícils d’explicar que comporten nous riscos inesperats. Fins i tot els propis científics poden sentir aquesta incertesa per la dificultat de controlar els efectes de certes tecnologies. És el cas de l’energia nuclear i els residus nuclears, la contaminació i el canvi climàtic, els efectes de la telefonia mòbil, el risc d ‘indústries químiques com la del poble de Flix,tractat a classe, etc. Els risc rau en la projecció d’amenaces per al futur, és una altra forma de mirar al món actual, transformat pel coneixement científic i la innovació tecnològica.

Giddens deia que “no és que ara hi hagi més riscos que abans, sinó que ara la població és més conscient de l’existència d’aquests”. Això és degut a la necessitat que hi ha de fer pública la gestió dels riscos.És a dir, en una societat caracteritzada pels fluxos d’informació constants, la societat té la necessitat d’estar informada de les diferents gestions que es duen a terme i, per altra banda, els polítics, també tenen la necessitat de publicar aquesta informació per tal de mantenir la calma i l’ordre entre la població.

La percepció del risc
Per adonar-nos de l’existència de nous riscos, com en elseu moment van ser els efectes nuclears (encara existents), la contaminació, la reducció de la capa d’ozó, l’efecte hivernacle, les substàncies nocives dels aliments (transgènics), etc. Cal utilitzar la ciència. Direm doncs que la ciència fixa els riscos i la població els percep. Però, com els percep? En l’adquisició de consciència del risc, tenen lloc potents pressions socials i polítiques i, elpaper dels mitjans de comunicació, ja que, segons com és tractada la informació per aquests, el risc sobre determinat tema, pot ser reduït, engrandit o eliminat de la consciència.

Tot això suposa que la societat del risc s’instal·la en un entorn d’especulació. En el supòsit de que en un moment determinat, es fes públic un estudi científic sobre els efectes de la contaminació i l’efectehivernacle, immediatament sortirien veus que si oposarien i/o posarien en dubte la seva veridicitat.

Els mitjans de comunicació intervenen per posar en relleu aquest tipus de debat. Sovint, apareixeran dues forces contraposades. Una part recolzada per l’estudi científic i per l’opinió favorable de grups socials que volen informar a la societat sobre la gravetat de la situació, i per altra banda,tenim la pressió d’altres grups socials els quals poden sortir perjudicats amb l’acceptació de l’estudi publicat, i que, aportaran altres estudis científics que neutralitzin o matisin el primer.

Sembla ser que els riscs es consideren reals quan la població els viu com a reals. Quan l’opinió pública pren consciència de la situació, sovint, degut a la capacitat d’influenciar dels mitjans decomunicació.

Quan hi ha falta d’observació de les demandes ciutadanes per part del govern, la funció dels mitjans de comunicació ha de ser la de canalitzar el descontent de la societat civil. Però moltes vegades sabem que no és així. Per desgràcia, darrere els mitjans de comunicació hi ha pressions i limitacions de l’Estat, que els impedeix ser tant objectius com haurien de ser o els impedeix...