La unitat de la psicologia

D’acord amb Mariano Yela, actualment la Psicologia és una ciència “dividida y dispar”. Afirmem que la Psicologia està fragmentada perquè és un recull de diferents enfocaments, en ocasions fins i totcontradictoris, amb diferentes tècniques i aplicacions, que ofereix diversitat de respostes a qüestions psicològiques. Personalment, considero que no tenim arguments per defensar que la Psicologiaés una ciència unificada, però no hem d’entendre-ho sempre com una característica negativa. Com diu Yela: “El hombre es uno y mil. Así debe ser la psicología”.
La principal amenaça a la unitat de laPsicologia és el seu objecte d’estudi, que alhora determina el mètode, la clàssica dualitat ment i cos. Però hem de concebre aquest dualisme com una realitat única: la conducta significativa. Aquesta,es refereix a l’acció física que suposa una experiència conscient. La psicologia, com a ciència, ha d’entendre les manifestacions externes només com a conducta significativa.
El problema de donarresposta a la qüestió sobre si la Psicologia és una ciència, radica en què entenem per ciència. La ciència moderna és positivista i el seu coneixement es basa en l’observació. En afirmar que laPsicologia és una ciència, estem acceptant que el seu mètode és empíric. L’única manera de comprovar empíricament les experiències, és basant-nos en la conducta significativa. Si acceptem que laconsciència és l’aspecte subjectiu de la conducta observable com hem dit, la Psicologia és una ciència empírica.

En afirmar que la Psicologia és una ciència, estem acceptant que el seu mètode és empíric, jaque la ciència moderna és positivista i el seu coneixement es basa en l’observació. Si acceptem que la consciència és l’aspecte subjectiu de la conducta observable com hem dit, la Psicologia és unaciència empírica. Malgrat que la seva fragmentació dificulta la concepció de la Psicologia com a matèria científica, considerem que la seva diversitat pot ser complementària i oferir un resultat...