Las minas







Sortida a Sant Corneli i Fumanya






























Índex:



























1. Situació geogràfica de la zona de Cercs.

Cercs és una vila del centre de la comarca del Berguedà, a Catalunya, pertany a la província de Barcelona. Se situa al nord de la ciutat de Berga, a una altitud que oscil·la entre els630 i els 1000 metres sobre el nivell del mar. L’extensió del terme municipal és de 46,93 Km2, estès, en bona part, a la dreta del riu Llobregat, que travessa de nord a sud. Cercs es troba a una distància aproximada de 105 quilòmetres de Barcelona, a uns 50 quilòmetres de Manresa i a 8 quilòmetres de Berga, capital de la comarca.













2. Característiques geològiques,estratigràfiques i geomorfològiques.

Cercs és una de les zones amb major contingut de sediments carbonosos de Catalunya. Hi ha dos fets que determinen el seu interès geològic. D’una banda, constitueix un dels sectors on les fàcies del Garumnià presenten una major diversitat litològica, amb capes de margues, calcàries i carbó, que es van formar a l’època del Cretàcic. De l’altra, és una dels puntsminers més significatius de Catalunya pel que fa a l’explotació de recursos energètics com el carbó i a la seva importància socioeconòmica en el passat.
Els materials que trobem aflorant en aquesta zona formen part de la Unitat del Mantell Inferior del Pedraforca i en concret de l’estructura coneguda com a Sinclinal de Vallcebre, amb un cabussament a la zona de Sant Corneli de 30o NW. La concagarumniana de l’Alt Berguedà presenta una extensió́ d’uns 200 km2 i una potència màxima de 850 m. El conjunt dels materials del Garumnià̀, sedimentats fa uns 70 milions d’anys, corresponen a dipòsits continentals, d’origen al·luvial, fluvial i lacustre.


La sèrie estratigràfica del Garumnià està constituïda a la base, per un nivell de calcàries micrítiques de color blanc amb una potència entre 5 i10 m que són el nivell guia a partir del qual es realitzava l’explotació del carbó, per sobre s’hi troba un paquet d’uns 200 m de margues i calcàries amb intercalacions de nivells de carbó, estratigràficament per sobre afloren gresos canalitzats i conglomerats amb una potència total d’uns 300 m i a continuació hi ha les calcàries de Vallcebre, massives, micrítiques i blanquinoses amb una potènciamàxima d’uns 100 m. Tot seguit hi ha un tram de150 m de margues i lutites vermelles, i finalment al sostre de la sèrie afloren uns 100 m de calcàries i margocalcàries ben estratificades.
El terreny on es troba les mines de Cercs, actualment és inclinat però a l’època de Cretàcic era pla, això és degut a una fase tectònica anomenada orogènesis. L'orogènesi és la formació de muntanyes iserralades que es produeix per la deformació compressiva dels sediments dipositats en una conca sedimentària o geosinclinal. Aquests sediments són plegats i fracturats, formant-se el relleu de la Terra.


3. Característiques de l’explotació minera: tipus de jaciment, recurs explotat i les seves característiques, forma d’explotació, producció històrica i descripció de les instal·lacions.

El jacimentés un mina subterrània de galeria que hi extreuen el carbó, el tipus de carbó que es troba en les mines de Cercs és lignit.
Lingnit El lignit és una varietat del carbó de qualitat intermèdia entre el carbó de torba i el bituminós. Normalment té un color negre i una estructura fibrosa o llenyosa. Té una capacitat calorífica inferior (17200 KJ/Kg) a la del carbó comú a causa del contingut en aigua(43,4%) i baix en carboni (37,8%). L'alt contingut de la matèria volàtil (18,8%) provoca la desintegració del lignit exposat a l'aire, i també és apte per recursos industrials. La seva composició és de 69% de Carboni, 5% d’Hidrogen, 25% d’Oxigen i 1% de Nitrogen.
El carbó que extreien el portaven a la central que hi ha a sota les mines perquè poguessin fabricar electricitat, però el ser un...