LEER ERA DIGITAL

Guix 383 | Març 2012 | p. 27-30

Aprendre a llegir a l’era digital

A FONS

La lectura amb altres persones en el procés
de desenvolupament de la competència lectora
David Duran

Després de recordar el caràcter après i complex de la competència lectora i d’explorar les diferències entre els textos en els suports paper i
digital, l’article planteja que, per aprofitar les potencialitatsdel text digital –i permetre l’ajust a la diversitat de lectors–, és necessària la participació del mediador, algú una mica més expert que l’aprenent.
S’ofereixen tres exemples d’ús de mediació entre alumnes per a la millora de la comprensió lectora en contextos digitals.
PARAULES CLAU: competència lectora, lectura digital, aprenentatge entre iguals, tecnologia de la

informació i lacomunicació.

Lectura en pantalles
Lectura

La lectura, competència complexa
que s’aprèn al llarg de la vida

G

Tothom neix amb una capacitat innata per
al llenguatge –un instint, en diuen alguns
autors– i desenvolupa la seva forma oral
gairebé d’una manera natural. En canvi,
la lectura i l’escriptura són habilitats que
s’aprenen (o no) a través de la interacció i
l’ús de tecnologies que hananat variant
al llarg de la història. Per llegir i escriure
necessitem algú –una mica més expert–
que ens ensenyi a emprar símbols que
estamparem sobre argila, papirs, paper o
pantalles.

Marta Díaz

A més de poder ser apresa, una segona
característica de la lectura és la complexi-

Per llegir i escriure necessitem
algú –una mica més expert–
que ens ensenyi a emprar símbols queestamparem sobre argila, papirs, paper o pantalles
27

Vegeu el vídeo de
Llegim en parella
a la web de GUIX:
http://guix.grao.com

Guix 383 | Març 2012

A FONS

tat. La neurociència ha constatat el que ja
intuïem: llegir requereix el concurs d’una
sèrie de processos cerebrals complexos
que impliquen l’actuació integrada de tres
sistemes: el de reconeixement (ortografia,
fonologia,semàntica, sintaxi, gramàtica...); l’estratègic (buscar les constants
anteriors, els punts de vista de l’autor, monitoritzar el procés de lectura...), i l’afectiu
(la disposició a la lectura és mediada per
la història personal, els interessos, les expectatives, la motivació...). La distribució
d’aquests sistemes depèn de la natura de
la tasca, del tipus de text i també de les
característiquesindividuals. Com en altres
coses a la vida, no hi ha dos lectors
iguals.
La tercera característica de la lectura és
que es tracta d’una competència que admet graus diversos de profunditat i que
es desenvolupa al llarg de la vida. Per
això constitueix una competència bàsica
de totes les etapes de l’ensenyament
obligatori i dels nivells posteriors de les
societats multilingües. Si hem ditque hi
ha diversitat de lectors, també hauríem
de reconèixer que cadascú de nosaltres
presenta un grau diferent de competèn-

Com en altres coses a la vida, no hi ha dos lectors iguals
la lectura és que es tracta d’una competència que admet graus diversos de profunditat i que es desenvolupa al llarg de la vida
28

cia lectora, segons la llengua, el tipus de
text o l’objectiu de lectura,o, fins i tot,
segons el suport de lectura. Hi ha persones que es consideren millors lectors
sobre paper que sobre pantalla. Explorem, breument, les diferències de la lectura en un suport o en un altre.

Lectura en paper i lectura
en pantalla
La lectura sobre paper, la lectura impresa,
es caracteritza fonamentalment pel caràcter estàtic. La permanència del text imprès
és la virtut i alhoral’inconvenient d’aquest
suport tradicional. Virtut perquè, com tants
cops s’ha dit, la quietud en què es practica promou la concentració i el que alguns autors han anomenat lectura
profunda a la recerca de la comprensió.
La seva permanència és tal que, quan volem comprendre un text imprès, tendim a
«moure’l», subratllant-lo, marcant-lo...,
transformant-lo. I inconvenient perquè justament...