LES ENERGIES DEL MAR

ENERGIA MAREMOTRIU 
● L’energia maremotriu es va començar a utilitzar al s. XII  a la província 
espanyola de Huelva.  
● Instal∙lacions​
: prop de la costa es construeixen embassaments que permeten 
que s’hi emmagatzemi aigua quan puja la marea, empresonant­la perquè no 
pugui tornar al mar. Quan la marea baixa l’aigua és alliberada per varis conductes que contenen una hèlice que al moure’s produeix energia elèctrica. 

 
● Profit​
: aquesta energia no es pot aprofitar a totes les parts del món degut a les 
diferències entre les marees. 
● Planta d’energia maremotriu més gran del món​
: Està situada a Rance, una regió 
al nord de França, on es conjuguen elements únics que fan possible 
l’aprofitament d’aquesta força sigui el més gran del món. La diferència entre la plenamar (punt més alt de la marea) i la baixamar (punt més baix de la marea) 
varia entre els 8 i els 13 metres. En el moment en que s’allibera l’aigua de la 
presa de 750 m, es podràn produïr 24 MW gràcies a les seves 24 turbines que 
generen energia quan puja la marea i també quan baixa.  
 

 
 
L’energia maremotriu té molts avantatges, però, tant és així, que com qualsevol cosa, també té els seus desavantatges, vegem­los: 
 

● Avantatges: 
○ Es auto­renovable. 
○ No és contaminant. 
○ Es silenciosa. 
○ La matèria prima no té cap cost. 
○ No concentra població. 
○ Disponible en qualsevol clima i qualsevol època de l’any. 
● Desavantatges: 
○ Impacte visual i estructural sobre el paisatge de la costa. 
○ Localització puntual. 
○ Depenent de l’amplitud de les marees. 
○ Trasllat de l’energia molt costós. 
○Efecte negatiu sobre la flora i la fauna. 

 
 
ENERGIA ONAMOTRIU 
Aquesta energia és considerada avui en dia una de les energies renovables més 
importants i és produïda pel moviment de les ones del mar.  
Depenent de les característiques es poden classificar de diferents maneres: 
● Segons la ubicació (distància a la costa): 
○ Dispositius a la costa​
: es coneixen com DPG (Dispositius de Primera Generació). Estan situats a llocs de la mateixa costa. 
○ Dispositius propers a la costa​
: es coneixen com DSG (Dispositius de 
Segona Generació). Estan situats entre 10 i 40m de distància de la costa. 
○ Dispositius fora de costa​
: Es coneixen com DTG (Dispositius de Tercera 
Generació)  Estan situats a aigües profundes, entre 50 i 100 m de la 

costa. 
● Segons la forma d’obtenció: 

 

○Dispositius fixos​
: Són instal∙lats al llarg de la línia costera. Les onades 
entren a la cambra de l'aire, l'aigua empeny l'aire el qual passa a través 
de la turbina impulsant l'hèlix i aquesta, al seu torn, acciona el generador 
d'electricitat. L'aigua es retira de la cambra que torna a omplir­se d'aire. 
 
○ Cossos flotants​
: Són dispositius basats en un cos flotant que és mogut per les ones de forma oscil∙lant. Aquest moviment oscil∙lant es dona de 
forma vertical, horitzontal, o de forma combinada d’aquests dos. Els 
diferents tipus de cossos flotants són: 
■ Pelamis​
: és un dels dispositius amb més èxit i futur. És una 
màquina semisummergida i modular de manera que els mòduls 
estan units amb frontisses, el moviment és resistit per ariets que bomben oli a alta pressió a través de motors hidràulics, acoblats a 
generadors elèctrics. El prototip té una llargada de 120 m de llarg i 
3,50 m de diàmetre, és capaç de generar una potència de 750 kW 
amb tres mòduls generadors de 250 kW cadascun. L'estructura es 
manté en posició per un sistema d'ancoratge al fons marí. 
 
■ L’efecte Arquimedes​
: L'aparell està format per dos cilindres. L'inferior fixat al fons del mar i el superior que es mou verticalment 
segons la incidència de les onades. A les parets del cilindre 
superior hi ha fixats uns imants, que es desplacen amb el seu 
moviment, al llarg d'una bobina, per a produir electricitat. L'interior 
de l'aparell està ple d'aire que quan es mou cap avall el 
pressuritza, generant una reacció que fa que el mateix pugi quan la ...