Lite

Drames rurals
Història: L’empelt
Vocabulari
A
Ajocat: Retirar-se a dormir.
Alenada: Aire s’escapa dels pulmons en una expiració.
Atàvica: Relatiu o pertanyent a un avantpassat.
Aviram: Conjunts dels ocells de corral, com ara gallines, oques, ànecs, etc.
B
Bacona: Truja, especialment destinada a la cria.
Badiu: Eixida d’una casa, sense cobrir o formant una porxada.
Balcera: Munt,piló.
Batiport: Porta, peça, que tanca una obertura horitzontal o inclinada, generalment.
Becaina: Moviment de caiguda del cap que fa qui s’adorm no estant ben ajagut.
Becarrada: Allò que pot contenir el bec d’un ocell.
Bergans: Males persones.
Braçada: Moviment de contracció dels braços quan a força de braços s’estira quelcom.
Bruel: Crit del bou i d’animals afins.
C
Canats: Recipientfet de canya entreteixida, que serveix especialment per a guardar blat o qualsevol altra mena de gra.
Cloquer: Torre o element constructiu d’una església, d’un edifici, on estan posades les campanes.
Compungit: Molt trist, adolorit.
Cugula: Planta semblant a la civada, molt freqüent a les cores de camps com a mala herba dels esplets.
D
Daina: Mamífer artiodàctil remugant semblant al cérvolperò més petit, amb les banyes palmades en llur part superior.
Deixondar: Deixondir: Fer sortir d’un estat d’ensopiment.
Delera: Passió i entusiasme que es posa en una cosa.
Despit: Irritació que ens causa el desdeny que algú ens mostra, preferència que mostra a un altre.
Destralejar: Tallar, treballar, (un tronc) amb la destral.
E
Empelt: Acció i resultat d’empeltar.
Empeltar: Fetd’inserir (una part d’un arbre proveïda d’una o més gemmes) en una branca o tronc d’un altre arbre de manera que s’estableixi entre ambdós una unió permanent.
Encastar: Fixar (una cosa) en una altra fent-la entrar en part en una cavitat o buit d’aquesta.
Ensacar: Posar en una sac o en sacs.
Entenimentat: Que actua amb enteniment, d’una manera sensata.
Envestir: Llançar-se amb força contra unapersona o una cosa.
Ert: Dret, rígid.
Esbargir: Fer desaparèixer o minvar (una pena, una preocupació, un malestar) amb distraccions, entreteniments, etc.
Esblaimat: que no té color; descolorit.
Escabotat: Sense cap.
Escadusser: Que sobra, que resta solt, que no fa joc.
Escaure: Quedar bé.
Esglai: Por causada per la imminència d’un gros perill, d’una desgràcia sobtada.
Esglai: Por causadaper la imminència d’un gros perill, d’una desgràcia sobtada.
Esgratinyar: Esgarrapar.
Esma: Capacitat de fer una cosa sense pensar-hi, instintivament.
Espinada: Columna vertebral.
Espitllera: Obertura rectangular llarga i estreta practicada en un mur o en una porta perquè hi entri la llum o per a disparar des de dins.
Estarrufar: Posar dret el pèl, els cabells o les plomes d’un ocell.Esvalot: Brogit eixordador: Successió confusa de sorolls molt forts.
F
Fer catxassa: Tenir bona presència.
Figuera:  Arbre de la família de les moràcies, laticífer, de grans fulles lobulades i flors unisexuals, reduïdes i molt petites, agrupades dins d’un receptacle carnós, propi de les terres mediterrànies i conreat pels seus fruits, les figues.
Foranes: De fora, extern.
G
Galera: Carrogran de quatre rodes, generalment amb una coberta de tela sostinguda amb arcs de fusta.
Gec: Peça de vestir que cobreix el tronc fins a la cintura, amb mànigues i sense faldons.
Gresol: Vas petit en què es posa ili i un més blens i serveix de llum.
L
Llegítima: Porció de l’herència de la qual el testador no pot disposar lliurement perquè la llei l’assigna als seus parents de línia directa.Llisquet: Pestell.
Llucar: Saber veure, copsar, el sentit, l’essència, la qualitat, etc., (d’alguna cosa).
M
Mall: Martell gros, de mànec llarg, com els que usen els forjadors, els picapedrers, etc.
Mesell: D’una insensibilitat absoluta.
Mesicar: Mercadejar, negociar el preu.
Nissaga: Raça, llinatge d’homes o animals.
P
Paisa: Pallera: Lloc on guarden la palla.
Pampalluguejar:...