Literatura Catalana Sota El Franquisme
Literatura Catalana sota el Franquisme
El franquisme va ser un règim polític dictatorial i autoritari present a Espanya entre 1939 i 1975, dirigit pel general Francisco Franco,d’aquí el seu nom. El franquisme va començar amb la victòria militar a la Guerra Civil Espanyola. Va acabar juntament amb la mort del dictador, el 20 de novembre de 1975.
L’Estatut d’Autonomia deCatalunya es va abolir l’any 1938 i va significar l’inici d’un llarg procés d’espanyolització per acabar amb la cultura catalana. Com els intel·lectuals catalans no es podien manifestar amb la seva llenguavan decidir seguir actuant de manera clandestina o amb l’exili.
Aquests van haver d’utilitzar una expressió espanyola
A Catalunya alguns intel·lectuals es van negar a perdre la llengua i lacultura catalanes, i van optar per l’exili interior,actuar clandestinament. Es van organitzar xerrades literàries, reunions culturals, lectures poètiques, cursos de cultura catalana, entre altres, ambl’objectiu d’arribar a tot el poble català i formar nous intel·lectuals que evitessin la pèrdua de la cultura i la llengua catalanes.
Aquestes reunions es celebraven en privat i davant d’un públicconcret i reduït.
També es van començar a publicar unes revistes amb molta importància:
- “Poesia” (1944-1945): creada per Palau i Fabre. Era avantguardista, perquè tenia un compromís poètic i amb lallengua.
- “Ariel”(1946-1951) ideada per Palau i Fabre, Josep Romeu, Miquel Tarradell, Joan Triadú i Frederic-Pau Verrié. No tenia un programa ideològic totalment unificat. Va sobreviure gràcies ala voluntat comuna de recuperar determinats valors del passat. Tendència que defensava el classicisme com a base de la nostra cultura i com a model a seguir, també una tendència més avantguardista quedefensava l’art modern (Baudelaire, Rimbaud, Mallarmé, etc.).
- “Dau al Set”(1948-1955): col·laboració d’artistes com Modest Cuixart, Joan Ponç, Antoni Tàpies, Joan Josep Tharrats, Arnau...
Regístrate para leer el documento completo.