literatura catalana

- Què és una auca?
Una auca (del llatí vulgar auca que és una variació sincopada d'avica, "au" o "oca")[1] és un tipus de document artístic propi de la cultura catalana. Una auca sempre tractad'algun tema específic explicat com una història: tradicionalment consisteix en 48 imatges encasellades en vinyetes, cada una de les quals va acompanyada per dos versos al peu de cada vinyeta fent unrodolí.[1][2]
Tot i que en general els versos es fan heptasíŀlabs i de rima consonant, a la pràctica la mètrica per fer una auca es pot relaxar -es poden fer tercets o quartets de rima assonant i ambdiferent nombre de síl·labes, per exemple- però el que hi ha d'haver és versos rimats acompanyant cada imatge de l'auca.[3] És recomanable evitar la rima fàcil amb gerundi o infinitiu.
També hi ha auquesde diversos temes, com ara els zoològics, els jocs d'infantesa, les festes de l'any i d'altres.
-Història
Arcaiques[modifica | modifica la font]
L'auca és una expressió artística catalana que esremunta almenys fins al segle XVII (l'exemplar més antic que es conserva és una auca feta per un tal Pere Abadal a Moià vers el 1670).[1][2] Segurament el seu origen és un antic joc d'atzar amb unaestructura similar a l'actual joc de l'oca,[1][2] fet sobre pergamí o en un tauler.[2] Podria ser que el joc de l'auca tingués una funció endevinatòria, ja que s'hi feien servir figuretes querepresentaven moments de l'horòscop (com ara el sol, la lluna, les estrelles...).[2]
Al llarg del segle XVIII el joc de l'auca fou prohibit diverses vegades.[1][2] En aquesta època apareixeren també les auquesd'arts i oficis que es feien amb imatges similars a les de les tradicionals rajoles homòlogues.[2]
Tant les augurals com les d'arts i oficis s'han etiquetat d'arcaiques.[2]
Primitives[modifica |modifica la font]
Ja a finals del XVIII es ampliar la temàtica de les auques: animals, jocs d'infantesa, "del món al revés", de joves baladrers, festes de l'any, soldats, processons religioses... Hom...