Literatura valenciano 2º bach

Tema 1: Explica en quina mesura el context sociopolític del anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de época.
La instauració de la dictadura franquista comportà l’abolició de les institucions culturals i, abolides aquestes, s’inicia un període de misèria intel·lectual, censura y castellanització. Molts escriptors es trobaren a l’exili després de laguerra, on produiran obres caracteritzades per l’enyorament i la frustració: como Pere Calders, valorat pels seus contes (cròniques de la veritat oculta). A falta d’escriptors, la producció narrativa valenciana es mantindrà en el gèneres més tradicionals, amb una llengua desfasada. Exemple: Maria Ibars y la novel·la rosa melodramàtica.
Als anys 60 el franquisme hagué d’acceptar una lleugeraliberalització com a conseqüència de la recuperació econòmica. S’escriu novel·la realista que fa referència a la guerra civil (Mercè Rodoreda), objectivista i de gènere (Pedrolo) entre altres. Fins als anys 70 els nostres escriptors conrearen per tant, la novel·la psicològica i realista amb característiques peculiars. També s'escrigueren novel·les realistes i de recreació d'un món mitificat.
Tema2: explica les característiques mes importants de l’obra literària d’Enric Valor.
La producció literària d’Enric Valor comença amb la novel·la “L’ambició d’Aleix” y “Les rondalles valencianes”. En aquestes Valor no més recopila i combina distintes tipus de rondalles sinó que fa una profunda transformació de creació literària.
A finals del setanta comença a publicar les novel·les del cicle deCassana, similar en estil i llengua a altres novel·les, però amb experiències biogràfiques i demostrant el seu coneixement de la zona. Els personatges apareixen molt vinculats al món rural, per tal de destacar la importància de la naturalesa.
Valor fou sempre fidel al model tradicional de narrativa realista i la seua producció es divideix en dos blocs fonamentals: per una banda novel·les d’unheroi individual i, per altra novel·les en que l’heroi es col·lectiu. La seua obra narrativa comprèn també reculls de relats com Narracions de la Foia de Castalla (1952), Narracions intranscendents (1982).
Tema 3: La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què.
En efecte, la producció de Mercè Rodoredaestà profundament vinculada a la seua biografia, marcada per esdeveniments com la Guerra Civil o l’exili.
En la seua primera novel∙la, Aloma (1938), que té un caràcter autobiogràfic, ja s’apunten els temes que seran una constant en la seua literatura: 
El pes d’un destí prefixat que impedeix a la protagonista gaudir de la vida, perquè no pot prendre decisions pròpies
La narració, en aparentmonòleg interior, és un relat autobiogràfic, retrospectiu, una espècie d’”autonarració” ordenada i cronològica.
Llenguatge senzill, en perfecte equilibri entre l’expressió col·loquial i la literària.
Una rebel·lia –indefinida‐ contra un món tancat que l’ofega. 
Aquests temes reapareixen i s’accentuen en La plaça del Diamant (1962) i en Mirall trencat (1974) .Rodoreda crea per tant un mónnarratiu centrat en l’anàlisi psicològic, el monòleg interior i les circumstàncies que va viure.

Tema 4: Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l'actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.
La mort de Franco, el 1975, conduirà asistema democràtic i a la recuperació de les llibertats. Elcatalà recupera la consideració  legal que havia perdut anys enrere. Trobem a la narrativa valenciana la influència d’obres publicades a Catalunya, de la novel·la francesa y d’autors sud-americans. Com a conseqüència apareixen dues tendències a l’any 1974:
La novel·la del canvi: caracteritzada per la manipulació del codi, com els arguments no explícits; per la postulació ideològica que tracta temes contraris a l’ordre...