Literatura valenciana

1. LA LITERATURA DOCTRINÀRIA: PROSA MORALITZANT DELS SEGLES XIV i XV.
1.1. Context històric: les religions i les monarquies.
Al segle V, L’Església va ser l’única institució que va mantenirdurant segles una estructura estable de poder i el seu pensament va impregnar tot el món medieval a Occident.
La idea de cristiandat va substituir la funció que feia la d’Imperi romà i arribà a unificarculturalment Europa enfront de l’amenaça que aquesta sentía a la riba sud del Mediterrani: l’islam.
Al segle XII, les monarquies havien anat aconseguint unificar la complexa xarxa de feus preexistentsi convertir-se en una nova institució de referència.
1.2. El Cisma d’Occident, les universitats.
Cisma: (No es posaven d’acord amb qui deuria de ser papa.)
El 1378 es produí el Cisma d’Occidentamb l’elecció de dos papes. La major part de la clerecia catalanoaragonesa i francesa va ser partidària del papa d’Avinyó, i més encara quan el 1394 fou elegit papa el cardenal d’Aragó Pero Martines deLuna, amb el nom de Benet XIII.
L’Esglèsia havia esdevingut el principal centre de promoció cultural. Emanaven l’arquitectura, la pintura, l’escultura i literatura.
Des del segle XII algunesantigues escoles de gramática episcopals han anat convertint-se en universitats.
1.3. La funció de l’escriptor.
Durant tota l’edat mitjana, l’escriptor, se sent com un mitjancer entre la doctrinacristiana i el públic. En els textos predomina sempre un carácter instructiu. L’activitat pastoral o d’adoctrinament buscará vies d’aproximació en géneres nous com les vitae Christi, aprofitarà al màximels recursos de tècniques tradicionals per ex. : sermons i fins i tot imitarà en romanç la prosa dels admirats clàssics llatins. Al llarg del segle XIV el romanç accedix per complet al terreny de laliteratura culta. El català es converteix en una de les llengües més esteses i compreses al llarg de les costes mediterrànies.
1.4. El canvi dinàstic.
Arran del Compromís de Casp, una nova dinastia,...