LLANÇA
























Llançà és una petita vila mediterrània, situada al nord de la Costa Brava, a la comarca de l’Alt Empordà, a Cap de Creus. Comprèn una extensió de 28,625 Km2 i gairebé 4.862 habitants. Situat enmig d’un paisatge únic, Llançà queda envoltat tant per terra com per mar, per dos espais naturals protegits, el Parc Natural del Cap de Creus i el de l'Albera.Formen el municipi la vila de Llançà, que n'és el cap, amb el seu barri marítim del Port de Llançà, avui gairebé units, l'agregat de Valleta i nombroses urbanitzacions de tipus residencial i turístic al llarg de la costa.








El territori del municipi de Llançà és habitat des de temps prehistòrics, com ho demostren diferents vestigis arqueològics:
·Dolmen del Puig d'Esquers·Tomba del Abat





En la Segona Guerra Púnica les tropes de l’exèrcit comandades pels germans Publi i Gneu Corneli Escipió van desembarcar a Empúries i a Deciana (Llançà), amb la finalitat estratègica de tallar el subministrament a l’exèrcit d'Anníbal Barca que dominava Itàlia, començant així la invasió de la Península Ibèrica i conseqüentment l'imperi romà.
El 862 Decianafou abandonada i traslladada cap a l'interior, prop de la costa però oculta des del mar, on ara es troba la vila, per amagar-se dels pirates sarraïns.
El 1344 El comte Ramon Berenguer I d'Empúries va empresonar a Llançà, molts cavallers del Rosselló, que donaven suport al rei d'Aragó.
El 1692, arran d'un naufragi, es va construir la Capella del Port.
En el segle XVIII hi ha un grandesenvolupament de l'economia amb la producció i exportació de vi i oli. A mitjans de segle es va construir el temple parroquial de sant Vicenç i s'urbanitzà el poble al seu voltant, tal com el coneixem actualment.
Fins a l'arribada del turisme als anys 60, al port tan sols existien alguna barraca de pescadors. El 1991 fou proclamada ciutat pubilla de la sardana.


Maria Assumpta Escudero i Ribot,historiadora, museògrafa i crítica d'art.
Francesc Escudero i Ribot, arquitecte.
Carles Sabater i Hernàndez músic i actor català
Josep Maria Martínez Lozano, artista pintor, Fundador del Museu de l'Aquarel·la







Les regions de Girona han estat sempre referència de la bona cuina: la cuina d'avantguarda no podria haver sorgit sense antecedents històrics, sense els productes locals,sense les matèries primeres de la regió provinents de la seva agricultura, horticultura, viticultura, de la producció de olives, de la ramaderia, la pesca, etc. El municipi de Llança ha impulsar la seva gastronomia mitjançant unes Jornades Gastronòmiques on els protagonistes són productes com el peix, el marisc i els productes d’horta. El peix de palangre es un plat molt comú en Llança.Aquest paratge natural està situat al vessant sud del massís de l'Albera i és constituït per dues zones ben diferenciades. L'occidental, sector de Requesens-Bausitges, amb vegetació de caràcter centreuropeu, amb fagedes i rouredes humides; i l'oriental, sector de Sant Quirze de Colera, més mediterrània, amb vegetació de suredes i brolleson substitueixen les darreres poblacions de tortuga mediterrània.Així doncs, en la primera zona hi podem trobar espècies de flora pròpies d'ambients humits com el grèvol (Ilex aquifolium, protegit per llei), el teix europeu (Taxus baocata) i nombroses orquídies, mentre que a la segona zona prevalen espècies més adaptades a la sequedat, englobades en el que s'anomena la brolla mediterrània, com aral'argelaga negra (Calicotome spinosa) i les estepes (Cistus sp.). Quant a la fauna, cal destacar una espècie emblemàtica: la tortuga mediterrània (Testudo hermanni), ja que és només aquí, juntament amb el cap de Creus i el Garraf, on aquesta espècie va ser reintroduïda amb èxit.
S'hi han detectat més de 200 espècies d'ocells. Dels peixos cal fer especial menció de la truita comuna i del barb...