Llengua

UNA IMATGE VAL MES QUE MIL PARAULES

Pel que sembla això és un aforisme xinès molt antic. Quan entre dues persones s'arriba a la conclusió de que la comunicació oral és impossible, sí que una imatge val més que mil paraules, però això n'és l'excepció. La parla és un dels ingredients distintius de la humanitat. Vam arribar a l'estatus de sapiens sense imatges. Potser abans no, dirà algú, peròara les imatges són imprescindibles i poden arribar a copsar i commoure molt més que les paraules. El problema fonamental és quin tipus d'informació podem arribar a transmetre amb aquests elements visuals. Amb imatges podem fer notar algunes coses més aviat elementals i també podem donar ordres, però poca cosa més, en el fons. Les imatges tenen una capacitat discursiva limitada; mentre que lesparaules, convertides en text, poden desvetllar imatges mentals sense límit. Donem dons la volta al mitjó: “Unes poques paraules, ben agermanades, valen molt més que tot d'imatges”. I més encara, com representarem la “malvolença” i, més encara, la noció de “causa”? Conceptes abstractes. Ara sí: amb paraules, no amb imatges. Però les imatges també són creació humana i, en determinades circumstàncies,poden ser força útils. Per què no podrien conviure amb harmonia imatges i paraules, sense dictaminar la superioritat de les primeres?

Les imatges tenen una capacitat discursiva limitada mentre que les paraules poden desvetllar imatges mentals sense límits. Jesús Tuson ens diu que “la idea de consecutivitat” no es pot representar amb pintures. Però, a més a més, les imatges en determinadescircumstàncies poden ser força útils, com per exemple una senyal de tràfic. Acaba el capítol fent-nos una pregunta per a reflexionar “¿Per què no podríem viure en harmonia imatges i paraules, sense dictaminar la superioritat de les primeres?”
Valoració crítica:Com bé diu l’autor, la capacitat de la parla és única en els humans, però, això la fa tan especial? Cal pensar també que som els únics ésserscapaços de caminar amb dues cames durant un temps prolongat, som únics en tocar instruments, en fer automòbils, en l’art, en el dibuix, ...
Jesús Tuson explica que una imatge no val més que mil paraules i ens posa diversos exemples . Ara bé, els humans hem adoptat la qualitat de dibuixar per algun motiu, i és cert que en el dia a dia els dibuixos no són útils, ja que tarden cert temps en ser entesosi assimilats per nosaltres, però son útils a l’hora de descriure. Imagineu que faria un arquitecte sense el dibuix de la casa, com tindria que fer entendre als obrers la forma de la paret, què eixa porta no és així, què allò va allí? I alhora de descriure un paisatge, acabem molt abans si posem una imatge d’allò que volem ensenyar. Per tant estic d’acord amb la idea de l’autor on no cal compararuna respecte a l’altra, sinó que cal acceptar les dues com a capacitats humanes de gran utilitat, que hem elaborat al llarg dels anys per tal de sobreviure.

AVIAT DESAPAREIXERÀ L'ESCRIPTURA

Perdre l'escriptura conduiria a tornar al nivell de desenvolupament humà del paleolític superior, ja que resultaria impossible mantenir una vida tan complexa com la que tenim, que és el que el passa apobles com els yanomanos. Sense l'escriptura, resultaria complicat continuar amb aquesta organització social. Precisament, l'escriptura, inventada fa cinc mil anys a Mesopotàmia, va sorgir per simplificar la manera de viure d'aquesta civilització. La desaparició de l'escriptura comportaria un canvi de vida radical, en que desapareixerien també gran part d'institucions i invents que ens permetenmantenir i augmentar aquest nivell de desenvolupament.
Així doncs, perd el sentit qüestionar-se la desaparició de l'escriptura, ja que es tracta d'un invent que ens facilita l'existència. Si perdéssim l'escriptura, hauríem d'acabar ideant un sistema que ens permeti emmagatzemar informació i que estigués a l'abast de tothom, senzill. I quin sistema és més eficaç i simple que aquest que utilitza poc...