llllllllllllll

SKINNER (1904-1990)
“El condicionament simple no pot introduir noves respostes, només és capaç de er que el gos reaccioni de la mateixa manera davant estímuls diferents (salivar).
CONDICIONAMENT INSTRUMENTAL
Es pot introduir noves respostes. El ratolí està dins de la caixa i quan es prem la palanca cau un tros de formatge. Quan el ratolí Tingui gana s’inquietarà i tocarà la palanca percasualitat i el formatge caurà. Això passarà durant uns dies. Llavors el ratolí ja no necessitarà donar tombs quan tingui gana, anirà directe a la palanca i menjarà. S’ha introduït una resposta.
DIFERÈNCIES ENTRE:
CONDICIONAMENT SIMPLE
CONDICIONAMENT INSTRUMENTAL
No es pot introduir noves respostes
Es pot introduir noves respostes
Primer tenim l’estímul i després la resposta (Ex: 1r campana idesprés salivació)
Primer tenim la resposta i després l’estímul. (1r la palanca i després el formatge)

Skinner anomena reforç a l’estímul (formatge)
Resposta ------- reforç
Els reforços poden ser:
Positius: recompensa /premis o negatius: càstigs
Primaris: connectats amb certes necessitats bàsiques (menjar, reproducció...) o secundaris: reforços de tipus cultural
EXEMPLES
Som en unllit confortable i de sobte sona el despertador. L’apaguem. Al cap d’uns dies el despertador és un reforç negatiu i primari.
Quan mirem una peli i fan anuncis. Automàticament canviem de canal. Reforç negatiu secundari.
Un nen mal educat passa per davant una botiga de llaminadures. En nen s’enrabia i la mare, perquè calli, li compra el que vol. Quan decideix comprar-li reforça l’enrabiada del nen.La llaminadura és un esforç positiu primari.
Una noia té anorèxia nerviosa. El seu psicòleg li diu que abans de mirar la seva sèrie de TV preferida mengi. El programa és un reforç positiu i secundari.
S’introdueix en el cervell d’un mico un electrode connectat a la part del cervell on s’estimula el plaer sexual i una sensació de sacietat. El mico toca les palanques i està satisfet però enrealitat, com que no haurà menjat es mor de gana. Les palanques són un reforç positiu i primari.
Amb aquest mètode, Skinner aconsegueix que un pollet faci sumes (encertava la resposta correcta).
Quan la conducta que volem introduir és complexa, s’ha de fer un:
ENCADENAMENT: aproximacions. Ens anem acostant a l’objectiu final. Hem de reforçar cada aproximació amb la conducta que desitgem. Ex: espot aconseguir que un colom toqui el piano. Aquest procés es pot aplicar a l’aprenentatge dels nadons.
El condicionament serà més fort si augmentem la magnitud del la recompensa. És proporcional. Però resulta molt més efectiu moltes respostes immediates que una recompensa més gran demorada en el temps.
Els ésser vius trien normalment la immediata. Perquè el condicionament funcioni la respostaha de ser immediata.

PROGRAMA DE REFORÇAMENT: són unes regles que determinen quan i en quina freqüència donarem un reforç.
1. Programa de reforçament continu: cada vegada que es produeix la conducta apresa es dóna un reforç.
Acció  recompensa
2. Programa de reforçament d’interval fix: es dóna el reforç cada vert temps, no cada vegada que es produeix la conducta. )la conducta apareix quans’acosta el reforç)
3. Programa de reforçament d’interval variable: no se sap quan arribarà el reforç (apareix de manera irregular. És el més efectiu i potent.
Ex: les màquines escurabutxaques, ja que els jugadors mai saben quan toca el premi




JEAN PIAGET
Psicòleg suís
Estudia biologia i filosofia
Als 21 anys treballa amb Alfred Binet (que va inventar els tests d’intel·ligència)
Undels temes que interessa a Piaget és la inteligència dels infants.
Al 1940, forma un equip interdisciplinari per investigar, de manera sistemàtica, la intel·ligència infantil, i en concret, com es desenvolupa la intel·ligència en els infants (les conclusions es troben en el tractat de lògica)
Psicologia de Piaget: PSICOLOGIA COGNITIVA O EVOLUTIVA
Fins llavors es pensava que els infants...