Llum I Color

LLUM I COLOR (llibre)
La llum és un dels elements que més incideix en l’arquitectura. Louis I. Khan sempre deia que l’arquitectura verdadera tenia llum natural. Són els ulls que aprecien l’entorn i la llum que il·lumina cada ambient té una importància crítica sobre la informació que rebem. La percepció de textures depèn de la qualitat de la llum que incideix sobre l’edifici. A més, la llum téla propietat de crear poderoses respostes psicològiques i posseeix un precís efecte psicològic.
Quan realitzem un treball que requereix una gran concentració visual, com llegir, si existeix un gran contrast entre l’elevat nivell lluminós de la zona immediata da la de treball i la foscor del costat, els nostres ulls es cansen abans. Per tant, per un treball normal d’oficina es necessita un nivellrelativament alt i uniforme de llum difosa, que impedeixi que es creïn ombres molt marcades. Per aconseguir-ho, convé distribuir de manera uniforme per evitar rajos de llum massa intensos.
En altres activitats, com pot ser l’arquitectura es busca l’efecte totalment contrari, per exemple, un raig de llum dirigida en algun punt concret aconsegueix cridar l’atenció i donar importància en aquestpunt.
Els arquitectes barrocs van ser especialment sensibles a aquest fenomen i, a les seves esglésies, solien haver-hi fonts de llum ocultes que il·luminaven determinades zones per a cridar l’atenció cap a elles. Els pintors del barroc, com Rubens i Rembrandt, van fer quelcom semblant, creant zones fortament il·luminades per cridar la nostra atenció.
Els directors de cine utilitzen focus dellum concentrada per dirigir l’atenció del públic, igual que en el teatre.
Al 1647, Federico Cornaro li va ser encarregada la capella per al cardenal Federico Cornaro, ubicada al braç esquerra del transsepte de la petita església romana de Santa Maria della Vittori, l’escultor i arquitecte Gianlorenzo Bernini va projectar un teatre en miniatura amb retrats del cardenal i de membres de la sevafamília als costats, com assistint al “Éxtasis de Santa Teresa”, respectant l’escenari central. L’acció està il·luminada a través d’una finestra oculta darrera de la carcassa arquitectònica de l’escenari, i la imatge del torrent de llum celestial que es projecta sobre el milagròs fet es reforça gràcies als rajos daurats que irradien cap aball des de la font oculta de la llum. La resta de la capellaqueda en penombra, de manera que el nostre punt de vista es dirigeix, inevitablement, cap al punt més il·luminat de la composició.
La llum és un element també molt efectiu en la creació d’una atmosfera de misteri i temor reverent, per això la manipulació de la llum és un factor de gran importància en projectes de santuaris i temples.
La paraula “llum” ha sigut empleat fins ara per expressar tot elespectre solar visible, amb la seva combinació de diverses longituds d’ona. Però la llum natural està composta de molts colors, i el color també és un potent evocador de respostes anímiques i fisiològiques. Durant el segle XIX es va escriure molt sobre els efectes del color sobre els sers humans, arribant fins i tot a fer servir les radiacions lumíniques per tractar diferents malalties(fototeràpia). L’organisme humà és capaç d’adaptar-se per compensar la contínua variació de estímuls; i encara així, es poden mesurar les diferents respostes fisiològiques als colors. Per exemple: el vermell ens fa experimentar un augment de la tensió muscular, alliberar adrenalina, es produeix una acceleració dels batecs del cor un augment de l’activitat gàstrica. És per això que a molts restaurants es fanservir tovalles vermelles o amb quadres vermells.
Quan el nostre cos és exposat al verd o blau (colors freds) experimenta una relaxació de la tensió muscular, una disminució de la freqüència dels batecs del cor i una lleugera baixada de temperatura corporal.
A més, en certa mesura, alguns teòrics defineixen l’existència d’un fenomen òptic pel qual la ment interpreta que els colors càlids...