LOCKE

El que s’adjunta és una traducció dels textos del Essay concerning Human
Understanding de J. Locke que són de lectura recomanada per a les PAU.

Sisplau, heu de tenir ben presents les consideracions següents:
1) No té cap caràcter ‘oficial’. No és millor (possiblement és pitjor) que alguna de les
traduccions publicades. És simplement un material concebut com ajuda al professorat,
atès quetrobar altres traduccions sembla difícil.
2) La podeu passar a alumnes i companys sense citar cap dret d’autor.
3) No crec que hi hagi cap error important. En qualsevol cas, estaria molt agraït que em
féssiu arribar qualsevol suggeriment de millora.

JL Prades

LLIBRE I. CAPÍTOL II.
NO HI HA PRINCIPIS INNATS EN LA MENT

1. La forma en què nosaltres adquirim un coneixement qualsevol éssuficient per provar
que aquest no és innat. És una opinió establerta entre alguns homes que hi ha certs
principis innats en l’enteniment: unes nocions primàries, caràcters impresos en la ment
de l'home, que l'ànima rep al començament de la seva existència i que porta al món amb
ella. Per convèncer un lector sense prejudicis de la falsedat d'aquesta suposició, em
bastaria mostrar (com esperofer a les parts següents d'aquest Discurs) de quina manera
els homes poden aconseguir tot el coneixement que posseeixen, solament amb l'ús de
les seves facultats naturals i sense l'ajuda de cap impressió innata, i poden arribar a la
certesa, sense tal mena de principis o nocions innats. Perquè imagino que tothom
reconeixerà l’absurditat de suposar que són innates les idees de color en unacriatura a
qui Déu va dotar de la vista i del poder de rebre sensacions per mitjà dels ulls a partir
dels objectes externs. I seria igualment absurd atribuir algunes veritats a certes
impressions de la naturalesa i a certs caràcters innats, quan podem observar en nosaltres
mateixos facultats adequades per aconseguir tan fàcilment i segurament un
coneixement d'aquelles veritats com si originàriamenthaguessin estat impreses en
la nostra ment. No obstant això, com que a un home no li és permès de seguir
impunement els seus propis pensaments en la recerca de la veritat quan aquests el
condueixen, per poc que sigui, fora del camí habitual, exposaré les raons que em van
fer dubtar de la veritat d'aquella opinió per tal que serveixin d'excusa a la meva
equivocació, si en ella he incorregut,la qual cosa deixo al judici de qui estigui disposat,
com jo, a abraçar la veritat allà on es trobi.

2. L'assentiment general constitueix el principal argument. No hi ha supòsit més comú
que la idea que hi ha uns certs principis, tant especulatius com pràctics (car es parla de
tots dos), universalment acceptats per tota la humanitat. D'aquí s'infereix que han de ser
unes impressionspermanents que reben les ànimes dels homes al començament de la
seva existència, i que les porten al món amb elles d'una manera tan necessària i real com
en el cas de les seves propietats inherents.

3. El consens universal no prova que hi hagi res innat. Aquest argument, extret del
consens universal, té l’inconvenient següent: que encara que fos cert que hi ha de fet
unes veritats assentides pertota la humanitat, això no provaria que són innates, mentre
hi hagi una altra manera d’explicar la forma en què els homes han pogut arribar a aquest
acord universal sobre aquestes coses que tots accepten; la qual cosa penso que pot ser
demostrada.

4. “El que és, és”; i “És impossible que la mateixa cosa sigui i no sigui” no són
proposicions acceptades per tothom. Però el que és pitjor,aquest argument del
consens universal, que s'ha utilitzat per provar els principis innats, em sembla que és
una demostració que no existeixen tals principis innats, perquè no hi ha cap principi al
qual tota la humanitat concedeixi un assentiment universal. Començaré amb els
principis especulatius, exemplificant l'argument en aquests celebrats principis de
demostració, "tota cosa que és, és” i...