locke

Locke, John (1632-1704) HIST. `locke.wav’, `play"]
Filòsof empirista anglès, i un dels iniciadors del liberalisme polític, va néixer a Wrington, prop de Bristol, el mateix any que va néixer Spinoza; el seu pare era un advocat que havia lluitat a favor del Parlament contra els reis Estuards. Orientat cap a la carrera eclesiàstica, va estudiar primer en la Westminster School i després en laChrist Church, a Oxford, on va rebre el grau de Màster of Arts el 1658, encara que queda profundament descontent del tipus d’ensenyament rebut, que considera excessivament aristotèlic. Durant un temps va ensenyar grec i ètica en aquesta mateixa universitat i, després de la mort del seu pare, la petita herència que va rebre li va permetre,  renunciar a la carrera eclesiàstica, i es va inclinar cap a laciència i en especial la medicina, estudis que no acaba, però en la pràctica de la qual va adquirir fama reconeguda. Durant aquesta època, en la que es va orientar cap a les ciències empíriques, va fer-se amic delquímic Robert Boyle i és va ser nomenat membre de la Royal Society. Guarí d’una greu malaltia a Lord Hasley, després primer comte de Shaftesbury, i entrà al seu servei passant adesenvolupar algunes activitats diplomàtiques i polítiques. Les activitats conspiradores del comte el van portar a residir per dos cops a França, circumstància que va aprofitar per contactar amb els seguidors de Gassendi i freqüentar la famosa facultat de medicina de Montpeller. Entre 1683 i 1688 va residir a Holanda, on col·laborà en l’idea política d’establir a l’estatúderGuillem d’Orange al trond’Anglaterra, va escriure la Carta sobre la tolerància (publicada el 1690) i treballà en la redacció, iniciada el 1670, del seuAssaig. Després de la revolució anomenada «gloriosa» i l’expulsió del rei estuard i catòlic, Jacob II, Locke torna a Anglaterra, el 1689. El 1690 publica les seves dues obres més importants, Assaig sobre l’enteniment humà i Dos tractats sobre el govern civil. Aquesta última obra vainfluir en la teoria política que defensava una monarquia parlamentària. El 1691, i fins a la seva mort, es va establir a Oates, Essex, al castell de sir Francis Masham i la seva esposa Damaris Cudworth. Allí va prendre part en la controvèrsia que susciten les seves dues obres més notables, que reedita i corregeix, i a la publicació d’altres, com Pensaments sobre l’educació (1693) i Laraonabilitat del cristianisme (1695).
En la seva vida i en les seves obres va ser, al contrari que Hobbes, un «liberal». D’acord amb la seva vida, la filosofia de Locke s’orienta menys cap a l’especulació que cap a la pràctica; i pràctic és analitzar fins on arriba la capacitat de l’enteniment per conèixer, cosa plenament consistent amb el tipus de ciència que es desenvolupa en el s. XVII, sobretot aAnglaterra. Segons les seves pròpies paraules, pretén «investigar els orígens, l’abast i la certesa de l’enteniment humà». A ell es deu la formulació clàssica de l’empirisme anglès.

1. Les idees
Igual que Descartes, Locke defensa que coneixem idees, no objectes, però a diferència del primer afirma que aquelles procedeixen només de l’experiència, interna o externa. No hi ha ni idees niprincipis innats i l’enteniment és, abans de produir idees a partir de l’experiència, no més que una tabula rasa, una cambra fosca en la que no hi ha res, o un paper en blanc en què res hi ha escrit. Aquestes són les afirmacions fonamentals de l’empirisme anglès clàssic. Si tinguéssim idees innates, les tindria tothom (nens i incultes inclosos) i seríem conscients d’elles. No obstant això, ni tothom accepta lesmateixes idees o idèntics principis, teòrics o morals, ni ningú és conscient dels mateixos, abans d’aprendre’ls per experiència. I, en tot cas, aprendre’ls per experiència és sempre una millor explicació que pretendre tenir-los com innats. Res hi ha en l’enteniment abans de la sensació.
Hi ha dos fonts del coneixement:
1. La primera es fonamenta directament en els sentits que ens donen les...