Locke

Alumne: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Assignatura: Història Filosofia Nivell : Batxillerat Curs: . . . Grup : . . . .
Data de l’examen . . . .d . . . . . . . de 200 . . PUNTUACIÓ


- Diem que existeix quelcom just en si?
- Ho diem, és clar, per Zeus!
- I, també, quelcom bell i bo?- És clar.
- Es que ja has vist alguna d’aquestes coses amb els teus ulls?
- De cap manera –va dir ell.
- Però, potser les has percebut amb algun altre sentit del cos? (...) o succeeix de la manera següent: que aquell que de nosaltres es prepara per pensar millor i més exactament cada cosa en si de les que examina, aquest arribarà el més a prop possible del coneixement de cadascuna?
- Aixíés, en efecte.
- Doncs, ho farà de la manera més pura aquell que vagi només amb el seu pensament envers cada cosa, sense servir-se de cap visió en reflexionar, ni arrossegant cap altra percepció dels sentits en el seu raonament, sinó que, utilitzant només la intel·ligència pura per si mateixa, intenti copsar cada objecte real pur, prescindint tot el possible dels ulls, les oïdes i, en unaparaula, del cos sencer, perquè el confon i no li deixa a l’ànima assolir la veritat i el saber quan se li associa? No és aquest, Simmies, més que cap altre, el que assolirà allò real?
- Quan extraordinàriament cert –va dir Simmies- és el que dius, Sòcrates!

PLATÓ , Fedò, 65 d -66 a

1. Expliqueu breument - al voltant de 40-80 paraules – les idees principals del text i com hi apareixenrelacionades. (2 punts)

En aquest diàleg, entre Sòcrates i Simmies, Plató exposa el raonament següent: si existeix l’essència o idea de justícia -“quelcom just en si”- i de bellesa i de bondat i altres semblants, i només es poden conèixer mitjançant el pensament i no a través dels sentits corporals, aleshores tindrà un coneixement més perfecte d’elles aquell que, sense fer servir cap percepciósensible en els seus raonaments, utilitzi només la seva intel·ligència i no es refiï dels sentits corporals, perquè quan s’associen amb l’ànima la confonen i no li permeten conèixer la veritat.

2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressions – al voltant de 5-15 paraules en cada cas – (1 punt)
a) “aquestes coses”. Idees o essències de les coses, conegudespel pensament i no pels sentits, que proporcionen el coneixement vertader.
b) “ho farà de la manera més pura”. Tindrà un coneixement més vertader de la realitat essencial i autèntica.

3. Explica el sentit de la pregunta retòrica “No és aquest, Simmies, més que cap altre, el que assolirà allò real”? Haureu de referir-vos als aspectes generals del pensament de l’autor que siguin pertinentsencara que no apareguin explícitament en el text (3 punts).

Amb aquesta pregunta retòrica Plató vol dir que només “aquest”, és a dir aquell home que sigui capaç de prescindir dels sentits corporals i utilitzi la intel·ligència i el pensament podrà “assolir allò real”, és a dir, conèixer les idees, l’autèntica realitat.

Plató diu això perquè defensa un dualisme ontològic, defensa queexisteixen dos tipus de realitat: el món sensible i el món intel·ligible. El món sensible correspon al món que ens envolta, constituït per la gran diversitat d’éssers i coses materials – taules, arbres, cavalls, ...- que són engendrades, mutables, corruptibles i que podem percebre mitjançant els sentits del cos. El món intel·ligible està constituït per les entitats ideals i transcendents –idea de taula,d’arbre, de cavall, ...- que són úniques i idèntiques per a cadascun dels éssers que pertanyen a la mateixa classe o espècie. (Només hi ha una idea de cavall, de la qual participa la multiplicitat de cavalls de diferents colors, mides, races, etc. que podem observar).

Segons Plató, les idees constitueixen l’autèntica realitat, perquè sempre són, mentre que els éssers sensibles apareixen i...