Locke

LOCKE

CONEIXEMENT

John Locke està considerat el primer representant de l'empirisme anglès, un moviment filosòfic modern nascut a les Illes Britàniques i que situa l'experiència com a origen del coneixement. Partint d'això elaborarà la seva teoria del coneixement. Les obres mes importants son l'assaig de l'enteniment huma (coneixement) i els dos tractats sobre el govern civil (política).Coneixem a traves d'idees i aquestes mai són innates, ja que tothom les hauria de tenir i sembla que ni els nens ni els deficients les tenen. I encara que les tinguessin, no es podria demostrar que no les hagueren adquirit. La nostra ment es com una tabula rasa, on tot està per escriure. Les nostres idees només poden provenir de l'experiència

-Idees simples, rebudes passivament per l'enteniment. Dinsles simples es divideixen en sensació (experiencia externa, provenen sentits) i les idees de reflexió (experiència interna, reflex del coneixement que la ment té sobre els seus propis actes). Dins les idees de sensació distingim entre qualitats primàries (formen part de les coses. Produeixen idees del món tal com és 'objectives') i les secundàries (no formen part dels objectes 'subjectives' i esformen de la manera que les qualitats primaries afecten els sentits).

-Idees complexes, elaboracions a partir de les simples. Quan el coneixement és actiu apareixen les complexes: relació (comparar idees amb unes altres) modes (abstraccions de conjunts d'idees simples) i les substàncies (compilacions que l'enteniment junta i les anomena com a un nom).------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
La substància (SUPOSICIÓ NECESSÀRIA) es un dels temes de debat més polèmics entre racionalistes i empiristes. Substància, idea complexa que imaginem o suposem. Suport desconegut de conjunts d'idees simples. Mai percebem la substància en si mateixa, sinó les idees simples que la formen. Podem suposar que les substànciesexisteixen, pero no ho podem saber del cert.

La identitat personal (jo) no és una substància i no pertany ni a l'ànima ni al cos, si no a la consciència, i com que no puc pensar en el jo sense experiències, també depèn de les experiències i de la memòria de les experiències viscudes. Abandonant una mica l'empirisme, Locke ens diu que el jo constitueix una evidència. La consciència és evident en simateixa, per què quan veiem o sentim sabem que actuem així. Segons Locke, és imposible que algú percebi sense percebre que percep.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------



4º LLIBRE. TIPUS DE CONEIXEMENT.

El coneixement intuitiu és el que la ment no s'ha de demostrar en afirmar res, sinó que percep la veritat deforma evident. Coneixement immediat. Mitjançant la intuició coneixem el jo, la nostra propia existència la coneixem amb tanta evidència que no cal que sigui demostrada mitjançant cap prova.

El coneixement demostratiu, amb aquest, la ment no coneix de manera immediata, sinó que s'ha d'esforçar. Mitjançant el raonament i fent ús de idees intermediàries, proves que s'han de demostrar.

Perdemostració coneixem les veritats matemàtiques i l'existència de deu (argument cosmològic: l'existència del jo suposa l'existència d'un altre ésser causa del jo i les nostres facultats).

El coneixement sensible, mitjançant la sensibilitat coneixem el mon. El mon es la causa desconeguda de les idees. Sabem que el mon existeix perque tenim idees, perono coneixem les coses en si mateixes, sino les ideesque en generen. Locke ens diu que el coneixement sensible ens ofereix un menor grau de certesa que els anteriors.

En conclusió, no serà fins a l'empirisme radical de Hume on trobarem un pensament empirista que diu que l'experiència és el límit el coneixement, i que el jo, Déu i el Món no són cogniscibles, és a dir, no són coneixements, però si que poden ser creences.

POLÍTICA

Locke també es...