Locke

CAPÍTOL I
1. En el discurs precedent hem vist que:
Adam no tingué, ni sobre els seus flls ni sobre el món, cap autoritat ni cap domini adquirits per dret natural de paternitat ni per donació
positiva de Deu, com s'ha volgut fer veure.
Cas que n'hi hagués tingut, fou un dret que no va passar als seus hereus.
Suposant que hagués passat als hereus, no havent-hi cap llei natural ni cap lleidivina positiva que determini quin és l'hereu adient en tots els
casos que puguin sorgir, el dret de successió i, consegüentment, de regnar, no pogué ser determinat amb certesa.
Si fns això hagués estat determinat, com que fa tant de temps que es perdé per complet el coneixement de quina és la línia primogènita
d'Adam, entre les races del gènere humà i les famílies del món no n'hi ha cap en la qualpugui subsistir, per damunt de les altres, la menor
pretensió de ser la casa primogènita ni de tenir el dret d'heretatge.
Havent deixat, al meu parer, ben clares totes aquestes premisses, és impossible que el s actuals governants de la Terra treguin cap proft o
obtinguin la menor ombra d'autoritat d’allò que alguns consideren la font de tot poder: e l domini privat i la jurisdicció paternad'Adam; de
manera que, si hom no vol donar ocasió a pensar que tots els governs del món son nomes producte de la força i de la violència, i que els
homes no conviuen sota altres regles que les de les bèsties, segons les quals el més fort és qui venç, i assenten els fonaments del desordre i del
mal perpetus, del tumult, la sedició i la rebel·lió (coses contra les quals criden tan fort els seguidorsd'aquella hipòtesi), haurà de trobar
necessàriament un altre origen per al govern i per al poder polític, i una altra manera de designar i de conèixer les persones que l'han de
detenir, tal com Sir Robert F. ens ha ensenyat.
2. Per a tal propòsit, crec que no fora desencertat de precisar allò que jo entenc per poder polític.
El poder d'un magistrat sobre un súbdit cal distingir-ho del d'unpare sobre els seus flls, del d'un amo sobre el seu criat, del d'un marit sobre la
seva muller i del d'un senyor sobre el seu esclau. Donant-se, de vegades, tots aquests poders distints en un mateix home alhora, si el
considerem sota aquestes relacions diferents això ens pot ajudar a distingir aquests poders l'un de l'altre i ens pot mostrar la diferència entre
un governant de l'Estat, un pare defamília i un capità de galera.
3. Entenc, doncs, per poder polític, el dret a dictar lleis, incloent-hi la pena de mort i, consegüentment, totes les penes inferiors, per a la
regulació i salvaguarda de la propietat, i a emprar la força de la comunitat en l'execució de tals lleis i en la defensa de L’Estat contra agressions
forasteres, i tot això únicament en pro del bé públic.
CAPÍTOL II
DeL’estat de natura
4. Per a entendre correctament el poder polític i derivar-lo del seu origen, hem de considerar en quin estat es troben els homes naturalment, i
aquest és un estat de perfecta llibertat per a ordenar llurs actes i disposar de llurs propietats i de les persones que cr eguin convenient, dins
dels límits de la llei natural, sense demanar permís ni dependre de la voluntat de capaltre home. És, així mateix, un estat d'igualtat, on tot el
poder i la jurisdicció són recíprocs i ningú no té més que els altres; per tal com no hi ha res més evident que el fet que criatures de la mateixa
espècie i condició, nascudes promíscuament amb els mateixos avantatges naturals i amb l'ús de les mateixes facultats, han de ser també
iguals entre si sense subordinació ni subjecció, a menysque l'Amo i Senyor de totes, per declaració manifesta de la seva voluntat, en situés
unes per damunt de les altres o els conferís, per clar i evident decret, un dret indiscutible de domini i de sobirania.
5. Aquesta igualtat dels homes per naturalesa, l'assenyat Hooker la considera tan evident en si mateixa, i tan fora de tota qüestió, que en fa la
base de L’obligació d'amor mutu entre els...