Música pura i música programàtica en el romanticisme magda polo pujadas

MÚSICA PURA I MÚSICA
PROGRAMÀTICA EN EL ROMANTICISME
MAGDA POLO PUJADAS

A partir de l’essència que transmet aquest estudi sobre la música del Romanticisme, període en el que van néixer dues maneres d’entendre, sentir i viure la música podem distingir, tal i com denota la Magda Polo, la música pura i la programàtica. Però també fa esment a un altra nomenclatura que neix durant aquest períoderomàntic, la qual és troba al bell mig dels dos tipus de música, és l’anomenada música absoluta que s’allunya tant de la filosofia idealista com de la materialista.
En primer lloc, en la present ressenya, es pretén fer un recorregut per les principals característiques que exerceixen els tipus de música principals del Romanticisme, ja citats anteriorment, junt als seus fonamentals defensors,teòrics i filòsofs. I en un tercer punt, des d’un punt de vista més personal, es tractarà de donar resposta a perquè la història de l’estètica musical ens permet arribar a comprendre millor o potser d’una manera més pròxima les obres musicals, és a dir, l’objecte sonor.

1.- L’idealisme de la música pura.
La principal definició que ens cita la Magda Polo, opinant a la par amb el pare del ”Sturmund Drang”, Herder, és que “la música pura es dóna en ella mateixa i per ella mateixa, tot establint una aliança aferrissada amb la forma”. La música instrumental pura o música per a la burgesia és aquella que pretén allunyar-se del determinisme, i per tant, aspira a manifestar-se interiorment i a deliberar els seus continguts d’una manera totalment lliure. Segons Tieck, des del moment que és unamúsica que no busca una regla externa, apareixen dues de les principals categories de valor que són la llibertat i la independència, les quals permeten que la música fantasiï sense perseguir cap finalitat ni objectiu. Per tant, tal i com manifesten molts teòrics, la música pura era una concepció musical que jugava amb totes les possibilitats de metamorfosis dels objectius finals de la filosofia:la divinitat, l’infinit, la naturalesa, l’absolut i la voluntat. Per conseqüència podem afirmar que es tracta d’una música feta per l’esperit i amb l’actitud dels romàntics, d’anhel i nostàlgia, de la Sehnsucht.
Dins de la música instrumental i sacra, un altre tema al qual ens remet l’autora, hi ha un gènere que pertanyia a la música vocal, tot i que les paraules no denotaven quelcom terrenalsinó que feien referència a quelcom infinit i absolut. La música del sentiment va estar sacralitzada per Wackenroder, i deia que la música havia d’expressar in abstracto, la cosa en sí, la quinta essència de les coses. Wackenroder trenca amb el pensament il·lustrat i racionalista, i veu la música com una reflexió que relaciona l’home amb Déu. Es concep a l’artista com un home que no crea art de maneralúdica, ni per cap interès, sinó que és una espècie de sacerdot que rep la lluminositat divina.
Per tant, la música pura es desprèn de funcions perquè es nodreix, i es tanca en ella mateixa, i aquesta emancipació l’orienta irrenunciablement vers una metafísica. Aquesta idea fou teoritzada per Schopenhauer, un defensor de la música pura que considerava la música l’art suprem.

2.- Elmaterialisme de la música programàtica.
Quan es deixa d’entendre la naturalesa des d’una perspectiva organicista i s’entén des d’un punt de vista historicista i progressista, amb el tarannà del materialisme històric, s’experimenta un canvi estètic vers al música programàtica. És a partir de diversos esdeveniments polítics que succeeixen arran de les diferents revolucions, especialment la Primavera deles Nacions de 1848, quan hi ha la necessitat de veure l’art com un transformador de la societat que portarà a deselititzar la música i acostar-la a les noves classes socials.
La música programàtica és, com indica el seu nom, una música instrumental que segueix un programa, ja sigui literari, pictòric, etc., i que, per tant, utilitza allò que li és extern com a motiu generador o acompanyant....