Madera

La fusta ha format part, total o parcialment, de les edificacions construïdes per l'home des del neolític; abans que l'home comptés amb eines amb suficient capacitat de tall com per treballar lafusta és molt probable que ja emprés la fusta com a material de construcció dels seus primers refugis.

En aquells llocs on els refugis o abrics naturals no li proporcionaven la seguretat suficient,l'home va començar a fabricar-se barraques. Probablement, un dels primers materials utilitzats, si no el primer, serien les branques de fusta seca que recol•lectaria del terra, juntament amb les branquesque podria arrencar per la força dels arbres. Abançant amb el temps, les destrals i ganivets de pedra afilada li permetrien tallar troncs, cada vegada més gruixuts, i escalabornar-los fins aaconseguir un material de construcció cada vegada més sòlid.
El que precedeix, per descomptat, és fruit de la deducció. Mai s'ha trobat cap resta fòssil de cap construcció en fusta feta per l'home primitiu;la fusta, al contrari que la pedra, no sol fossilitzar-se, i per això de l'ús habitual de la fusta com a material de construcció només tenim constància explícita per l'activitat actual dels (ja moltescassos) pobles que segueixen vivint en l'edat de pedra: és el cas de les diferents ètnies aborígens de l'Amazones, o dels papúes de Nova Guinea. També és el cas de les construccions cèltiquestradicionals, la construcció de les quals encara perviu en la tradició en alguns llocs de Galícia i Astúries.
Encara que la imatge que tinguem de les civilitzacions antigues (grecs, romans, egipcis,perses) ens evoqui espectaculars edificis de maó, pedra o marbre, en realitat, en l'arquitectura civil, les grans ciutats de l'antiguitat estaven formades, sobretot, per habitatges familiars de fusta sensetractar. Això, unit a l'amuntegament i a l'ús habitual de llenya per cuinar i escalfar-se feia que els incendis siguessin molt freqüents, i que generessin com a figura necessària de la vida civil al...