Malasia

I-INTRODUCCIÓ.

Malàsia es una federació independent situada en el cor del sud-est d’Àsia, just al nort de l’equador. El seu territorio està integrat per dos sectors principals: Malàsia occidental, que ocupa la part meridional de la península de Malacca i compren els 11 estats de l’anterior federació Malaya i Malàsia oriental formada per les dos antigues colònies britàniques en la partseptentrional de Borneo.
Malàsia te una població de 27.800.000 habitants i una super.fície de 329.293 km quadrats.

Malàsia Occidental limita al nort amb Tailandia i al sud en la illa de Singapur. Malàsia oriental te una llarga frontera muntanyosa amb les províncies indoneses de Kalimantan. Les arees occidental i oriental del país estàn separades per més de 1.610 km de mar, amb alguna illa entre mig.Malàsia occidental es trova en la seua major part a mes de 180m d’altura sobre el nivell del mar i el seu relleu queda dominat per un nucli muntanyos central bordejat per estretes llanures costeres, que van ampliant-se a mesura que s’aproximen a la mar.
Els tres rius de major longitut (Perak, Pahang i Kelanlan) naixen en la cordillera de Banjaran Besa, la linia divisòria principal de les aiguesde la península.

Malàsia Oriental és predominant-ment muntanyosa trovant-se a mes de 480m sobre el nivell del mar. La cordillera Crocker, que s’exten en dirección nord-est, alcança el seu punt culminant en la muntanya Kinabalu (4.103m), la major altura de Borneo. Els seus dos principals rius són Kinabatangan i el Baram.

Pel que fa a les condición climatològiques hi ha que destacar que perla seua proximitat a l’Ecuador no presenta grans variacions durant l’any. Les temperatures oscilen entre 21 y 33 graus. El grau d’humitat es elevat, produvocant’ne plujes molt freqüents i , a sovint torrencials.

II-PROCÉS DE COLONITZACIÓ.

El país colonitzador de Malàsia fou Gran Bretanya, pero per autoritat ja havien passat els portuguesos(1511) i seguidament els holandesos fins 1824. És apartir d’aquest momento a partir de la segona meitat del s. XIX i coincidint amb la segona Rev. Industrial quan les potències econòmiques principals duran a terme una gran expansió fora de les seues fronteres. Aquesta provocarà forts enforntaments entre els països.
La rivalitat per el domini colonial será una de les causes de la Primera Guerra Mundial.
Les causes d’aquesta expansió foren enprimer lloc:

Econòmiques:
-Bàsicament la búsqueda de nous territoris on invertir l’excés de capitals acumulats.
-Explotació i conquesta de zones per aconseguir materies primeres abundants i barates.
-Ampliació de mercats on col.locar els productes.
-Utilització d’una ma obrera barata(en ocasions esclaus)

Polítiques: Les potències volien alcançar l’hegemonia colonial mimtjancant el control deles rutes marítimes i terrestres.

Científiques: Les societats geogràfiques van alcançar gran importancia i van començar a organitzar expedicions, que servirien per a crear noves rutes, dutes a terme per periodistas, misioners o aventurers (Liringstone, Stanley…).

L’imperi colonial més extens fou el de Gran Bretanya. Els seus dominis s’extenien per els continents.
Per el que respecta aldomini britanic en Àsia en 1885 ja s’havia completat. L’India fou sens dubte el domini mes important. Altres arees de domini britanic en Àsia foren Malaca i Singapur. Basicament els interesos dels anglesos en aquesta zona foren punts estrategics en les rutes marítimes i volien comprobar el poder dels rivals francesos en l’oceà Indic.
A partir de 1874 G.B. va anar asegurant la tutela política en lazona.
La arrivada dels angelesos coincideix amb una gran pujada de l’economia de Malàsia basada en l’explotació de les mines d’estany i en les plantacions de caucho. Aquest auge va fer necesari la immigració de chinesos i indis. Aquesta olejada d’immigració va dur a que a principis del s. XX sorgiren sentiments nacionalistes. Els malayos defenien ser cinics amos de les terres i van entrar en...