Mans unides

CASUALITATS PREVISIBLES DE LA NOSTRA ERA
Nil. Jove pare de família. Barcelona. Heroi de la ciutat. Ingressat a l’Hospital Clínic. Diagnòstic greu: cremades de segon grau en extremitatssuperiors. Mosso d’Esquadra.
Passades les proves per a les oposicions del mes de juny de 2008, assumit un rol de poder en la Comissaria de Mollet del Vallès, despert moltes nits, tripulats tots els carrersde la ciutat, traslladat a una oficina de Barcelona i, encara ara, poc preparat psicològicament per al lloc: el meu lloc. Defenso tot i tothom, sota qualsevol situació, vetllant pels drets universals:la vida i la llibertat. Nens i adults, polítics i família Reial i, fins i tot, acusats i innocents, estan en mans de persones distants però alhora subjectives, nosaltres, els Mossos. En alguns casos,nens malferits per adults infantils, polítics agredits per indignats que lluiten per un canvi revolucionari o innocents jutjats com acusats busquen protecció desemparadament, inclús en personesllunyanes a ells.
A vegades, dues cadenes humanes amb diferents perfils i mateixos interessos; joves que defensen la seva educació i, en front, Mossos que callen l’expressió de la seva ira, la lluita perl’educació dels seus fills. Ser Mosso d’Esquadra t’impedeix col·laborar en les rebel·lions, expressar-se amb llibertat, defensar amb el cor a la mà els teus interessos, els de la teva família. Lagent no és conscient, sovint, de la muralla interna que hem de construir en el moment de les oposicions, la distància que s’ha de deixar entre les ideologies i el món professional i la màscara que enshem posar cada cop que sortim a minimitzar un moviment popular que desitjaries que fos invencible. Ferides, sovint superficials, que et deixen seqüeles psicològiques infinites, recordant-te sempre ambel mirall, que no vas lluitar pel que volies.
Seguint el rastre dels missatges enviats a través de les xarxes socials trobem internautes addictes a la mentida i la falsa identitat que es fan amb...