maquiavel

El problema de la corrupció política havia estat plantejat de manera brillant per
Plató a La República i a Les Lleis quan suposava que el destí de tot tipus de
règim polític és degradar-se, perquèal cap i a la fi en el món sensible no hi ha
res que sigui permanent i resisteixi als canvis. La decadència en política no
prové, segons Plató, dels atacs externs (que més aviat enforteixen elsEstats)
sinó de la degradació interior per vicis o defectes que s’han anat acumulant a
còpia de temps al sí del règim. Plató i l’historiador Polibi són els mestres de
Maquiavel a l’hora de tractarla corrupció política, que és el principal problema
al qual s’ha d’enfrontar no tan sols Florència, sinó qualsevol República. Però
convé assenyalar que, en Maquiavel, la corrupció no és només l’úsde la
mentida o de l’engany. “Corrupte” és també tot allòtot impossible; però sempre “és cosa difícil i fatigosa”. Per això mateix la
història de Roma ha de ser llegida, també en clau moral, com unamina
d’informacions bàsiques per a un govern republicà en qualsevol temps.
Als Discursos (I,10), per tal posar de relleu l’horror de la tirania, Maquiavel
mostra com és d’útil conèixer el model degovernació dels bons emperadors.
És un text que fa explícit el seu model polític i que cal esmentar per extens,
en la mesura que pocs fragments hi ha menys “maquiavèlics” en sentit vulgar,
que elsegüent:
“Perquè en aquells governats pels bons es veurà un príncep segur
en mig dels seus ciutadans segurs; ple de pau i de justícia el món:
es veurà el Senat amb la seva autoritat, elsmagistrats amb els
seus honors, els ciutadans rics gaudint de les seves riqueses, la
noblesa i la virtut lloades; es veurà tota serenitat i tot bé i, d’altra
banda, tota rancúnia, tota llicència,corrupció i ambició seran
extingits: es veuran els temps auris en què qualsevol pot sostenir
i defensar l’opinió que li plagui. Es veurà per fi triomfar el món,
ple de reverència i glòria el príncep,...