Mar I Cel

COMENTARI MAR I CEL

Mar i Cel fou una obra escrita per Àngel Guimerà, autor dramàtic per excel·lència de la Renaixença. El principal tema d'aquest llibre és l'amor impossible entre Saïd i Blanca,els dos protagonistes. Nosaltres hem hagut d'analitzar un monòleg de Blanca en el qual el tema principal és la seva vida, també cal dir que està escrit en primera persona del singular, Blanca ensexplica els fets. Ella és una presonera dels moros al vaixell de Saïd. No entén haver de passar aquest turment havent-li entregat la seva vida a Déu. El tema principal és la devoció de Blanca cap a Déu iel perquè a la seva desgràcia i com a subtemes trobem: totes les coses que Blanca no ha pogut fer per servir a Déu, l'anhel d'aquestes coses, i pensar que tot el què li està passant és una prova queli ha enviat el Senyor.

L'estructura d'aquest fragment ens deixa veure els punts d'interès més importants. Blanca es troba dubtosa i no entén el perquè d'aquest segrest si ella sempre ha estat benbondadosa. No és capaç d'entendre perquè Déu li ha enviat aquesta desgràcia. Explica que malgrat que ella volgués jugar amb nines, mai va poder ja que li van treure i van entregar tot l'amor que ellasentia per aquestes, a Déu. Va viure tancada en un convent de monges amb la seva tia, ella mai veia l'exterior, i quan el veia s'emocionava. Aquest monòleg és com una queixa a : Què he fet jo permereix-re això, després de passar-me tota la seva vida tancada en un convent sense poder fer res del que la resta del món podia fer? Trobem un altre cop tota la confusió que sent Blanca. Així que justificaaquests fets amb que Déu li està posant una prova. Aquest fragment es divideix en tres parts: la primera part ens explica que de petita la van tancar en un conveni i li van treure tota l' infànciaper servir a Déu. La segona tota aquella curiositat per saber que hi hauria darrere de les parets del convent. I la tercera en explica la seva actualitat, s'ha dedicat tota la vida a Déu sense fer res...