Mar I Cel

Àngel Guimerà, Mar i cel
Àngel Guimerà (1845-1924)
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•

•

•
•

influència del romanticisme tardà
Mar i cel (1888)
tragèdia
Jaume Ramon Vidales (amic del Vendrell) engresca Guimerà a utilitzar
el català com a llengua literària.
ambient favorable a la catalanització: aferma la consciència lingüística
de Guimerà.
Guimerà viu un ambient bilingüe a nivell familiar.
1877:Mestre del Gai Saber
Guimerà excel·leix en els diàlegs i en els monòlegs.
ambient teatral poc ambiciós i monopolitzat per Frederic Soler “Pitarra”:
peces còmiques, costumistes i melodramàtiques.
calia apostar per uns renovació de l'escena catalana.
1886 Poesies
1920 Segon llibre de poesies
Guimerà aposta per la tragèdia o el drama històric.
No entén el teatre allunyat de la poesia i és potser peraixò que escriurà
les seves primeres obres en vers, com era habitual a l'època.
El grup de La Renaixensa (provenen de la Jove Catalunya): teatre
amb finalitat educativa i revisió del passat històric des de l'òptica
catalanista.
1879 Gala Placídia: no aconsegueix les directrius marcades per La
Renaixensa.
personatges immersos en una dimensió individual d'arrel passional i
una problemàtica col·lectivaque els condiciona.
el vers decasíl·lab blanc s'adapta perfectament a les intervencions i al
llenguatge que utilitzen els personatges.

•

En el segon acte podem entreveure com el pirata i la cristiana intenten
entendre la situació que han viscut.
Saïd se sent clarament encisat per Blanca, s'hi sent per un desig físic.

• La fi del segon acte té un paral·lelisme amb l'acabament del primer.
• Elspersonatges de la tragèdia se senten identificats per un mateix
destí.
• Es posa a prova la solidesa de l'opció que ha pres Blanca quan s'ha
d'enfrontar al seu pare, Carles que es manté irreductible. No pot
comprendre com Déu el castiga després d'haver-li ofert la seva fillaen
sacrifici.
• Carles es mostra com l'essència de l'autoritarisme incontestable i
absolut.

• Una determinada situacióhistòrica condiciona la vida de les persones:
El decret d'expulsió dels moriscos (1609-1610), promulgat per Felip
III, l'abandonament del territori actualment espanyol de tots els
moriscos, aquest decret afectà principalment al Regne de València que
va perdre gran part de la seua població.
Aquest decret va ser especialment dur per a les terres del Regne de
València i en general per tota la Coronad'Aragó, ja que la major part de
l'economia estava basada en l'explotació agrària per part dels
moriscos. Al Regne de València, d'on es van expulsar 135.000
moriscos, moltes terres es van veure completament despoblades,
encara que alguns dels moriscos ja s'havien mesclat en els segles de
convivència i hagueren evitat l'expulsió a zones més allunyades del
control censor, a diverses zones es va haver de dura terme un segon
repoblament (per exemple, a l'Orxa, a la comarca del Comtat). Així,
començà la major crisi econòmica, social i cultural dels territoris
pertanyents a la Corona d'Aragó.
Es van expulsar uns 300.000 moriscos dels quals 135.000 al Regne de
València[2] on representaven entre un 33%-34% de la població, uns
61.000 a Aragó on representaven el 20% de la població, uns 7.000 a
Catalunya,uns 16.000 a Múrcia, uns 45.000 a Extremadura i a les dues
castelles i finalment a Andalusia 32.000.
• Ben sovint en les tragèdies de Guimerà, el marc històric serveix per
donar credibilitat escènica als personatges.

• Guimerà adopta una postura crítica amb el tema de l'expulsió dels
moriscos. Ens situa a l'any 1639, vint anys després del decret de Felip
III. Molts moriscos valencians van sertraslladat a l'Alger (capital
d'Algèria).
• La pirateria provinent d'Oran (ciutat al nordest d'Argèlia) i Argel era una
amença continuada per a les costes de la Mediterrània. És versemblant
que alguns dels moriscos expulsats o alguns dels seus fills acabessin
exercint de pirates.
• Mar i cel ens il·lustra de com vivia lacomunitat islàmica i de com es va
realitzar la deportació.
• Es va obligar...