me llamo ralph

1. Com afrontem la malaltia cada un dels membres de la família, pare, mare i fill/a?
Es tracta d´una família molt freda, al qual no hi ha gaire comunicació entre els membres i no exposen els sentiments amb els seus, degut a que cadascú afronta de manera diferent la malaltia de la mare o l’esposa. Es tracta d´una nova situació que han d’afrontar.
La principal, la que li afecta la malaltia,adopta un estil confiat, és a dir és una persona calmada, motivada per recuperar-se e intenta veure sempre el costat positiu de les coses, ja que no vol preocupar a la família, tampoc vol provocar cap canvi en la vida de ningú i per tant actua com si res perquè és una persona molt entregada a la família i a les seves amigues i aquestes últimes adoptem un paper molt important a la vida de la malalta.No presenta un estat de regressió i degut a que no es troba hospitalitzada no presenta cap tipus d´anseietat no estrès.
El pare o l’espòs, és una de les persones més fredes de la família al qual la seva màxima preocupació és la feina a la universitat. Al principi assoleix la malaltia com un gran xoc emocional, però no es mostra empàtic a la seva dona i carrega tot el pes a la filla al qual ha dedeixar-ho tot per venir a cuidar i fer-se càrrec de la mare. La seva actitud és un caire egoista i adopta una resposta no adaptativa amb respostes inadequades com fent veure que aquella situació no existeix, s’evadeix dels problemes i només viu en el seu propi món.
El germà o el fill no mostra cap importància davant de la malaltia de la mare, perquè només va a veure-la els dies puntuals de l´anyi mostra una actitud semblant a la del seu pare, una negació de la situació, però la gran diferència és que el fill ho viu en segona pla i el pare en primer pla. L´implicació es nul.la i seria de gran suport per a la mare, ja que segons la persona malalta el fill és l´únic que adopta les habilitats comunicatives per satisfer les necessitats físiques, emocionals i espirituals de la mare.
La fillaés la que adopta el 100% el fil conductor del procés d’emmalaltir de la seva mare. Es veu obligada a deixar la vida que duia per anar-se’n a viure a casa dels seus pares, perquè la mare necessita atenció màxima. La filla sent indefensió, és a dir de mica en mica perd el control de la situació i la vulnerabilitat. És una constància del dia a dia i en molts cassos la filla perd els papers, ja quees veu com la seva mare i no vol portar la seva vida perquè es sent com si perdés el temps. No adopta les suficients habilitats comunicatives davant la mare i això a la llarga es veu repercutit i pren una reacció excessiva, és a dir hi ha una sobre protecció que provoca a la mare en algun moment ràbia, ja que es sent molt dependent i no vol arribar a ser aquests extrem. I a vegades la filla es sentfrustrada perquè no sap a vegades com afrontar la situació i no té a ningú per desfogar-se.
Les amigues adopten un paper molt important, sobretot de suport i mostren una actitud d´ajuda, però viuen la malaltia en segon pla.


2. A la filla com veus que aquests procés de malaltia li pot fer canviar el sentit de la vida?
La filla duia una vida a la gran ciutat i estava molt entregada a la sevafeina, era una de les seves importàncies i al qual li dedicava la major part del temps. Al emmalaltir la seva mare es veu obligada pel seu pare a deixar-ho tot i venir a cuidat a la seva mare. Al principi es sent desorbitada perquè no vol viure aquesta vida, la de la seva mare, que són completament diferents. Degut a no haver tingut experiències prèvies hi ha un temps fins que hi ha unaacceptació definitiva de la malaltia de la mare i durant aquests temps la filla s´anadona de moltes coses i comença a canviar els valors com a persona. Aconsegueix una capacitat de motivació per aprendre coses noves sobre la malaltia, aconsegueix que la malaltia tingui habilitats per fer front a la situació i també per resoldre problemes i aconsegueix habilitats per comunicar-se i satisfer totes les...