medicina forense
Páginas: 5 (1025 palabras)
Publicado: 20 de octubre de 2013
Res a destacar. Aquesta és la introducció a la identificació forense que s’amplia en els pròxims dos temes.
IDENTIFICACIÓ FORENSE I
ASPECTES PRINCIPALS DE LA IDENTIFICACIÓ FORENSE
Conceptes bàsics
1. Què és identificar?
Cada individu es distingeix dels altres per un conjunt de trets o signes característics. Aquests corresponen a parts del cos de gran polimorfisme que permetenindividualitzar la persona. Identificar és, per tant, determinar quins són aquests trets o qualitats que diferencien un individu dels altres.
La identificació és el procediment utilitzat per sistematitzar els trets característics i esbrinar la identitat d’un individu. Respecte l’espècie humana, correlacionem:
La identitat legal: codi numèric (DNI) i alfa numèric (nom i cognoms)
amb la identitatbiològica: fotografia de la cara i empremta del dit índex. Són les úniques dades fenotípiques que es recullen sistemàticament a la nostra societat. Queden emmagatzemades en el registre de la policia. Però existeixen altres trets característics, el DNA o la dentadura, que podem utilitzar quan els anteriors no són assequibles.
2. Identificació comparativa i reconstructiva
Els mètodesd’identificació que s’utilitzen es basen en la comparació de dos grups de dades:
les obtingudes en analitzar i estudiar el cadàver (dades post-mortem dubitades = no saps a qui pertanyen. Són purament descriptives).
i les aportades prèvies a la mort (dades pre-mortem indubitades = saps de qui són): una foto, mostres de cabell, raspall de dents, etc, de persones desaparegudes.
Supostos:
a) Correlaciópositiva de les dades: obtenim la individualització del cadàver i n’esbrinem la identitat. Diagnòstic de certesa.
b) No hi ha correlació:
Diagnòstic genèric: descriptiu.
Diagnòstic d’aproximació: comparem amb dades provinents de valors promitjos d’estudis poblacionals i obtenim una reconstrucció de l’individu (espècie, talla - amb el fèmur o un tros d’aquest podem calcular la talla de l’individubasant-nos en les lleis de proporcionalitat - , edat, sexe, hàbits…)
3. Finalitat de la identificació humana
La identificació humana té finalitats legals, econòmiques i humanes.
El codi civil (títol VIII) estableix que per determinar que una persona absent està morta (per temes d’herències i tal) han de passar:
5 ó 10 anys: en cas de desaparició
1 any: en cas de situació de risc imminentde mort (per exemple un viatge a un país xungo)
3 mesos : en cas d’un sinistre o catàstrofe natural (incendi en una discoteca, un terratrèmol…)
Segons la llei d’Enjudiciament criminal (art 340 i ss) s’estableix que un cadàver pot ser identificat mitjançant:
el reconeixement per testimonis
l’exposició pública del cadàver
la identificació pels objectes personals
4. Utilitat pràcticaÀmbit penal:
Prescripció dels delictes (amb excepció dels genocidis que no prescriuen mai): si la mostra té més de 20-25 anys d’antiguitat no cal seguir investigant perquè el delicte ja ha prescrit. No cal fer esforços, el culpable no anirà a la presó.
Identificació de l’agressor i víctima en casos de lesions i mort
Àmbit civil:
per qüestions de seguretat jurídica i ordre públic
Àmbit social :desastres naturals, accidents aeris, guerres, inestabilitat política, genocidi…
5. Circumstàncies que dificulten la identificació
Són diverses les circumstàncies que dificulten la feina d’identificació:
alguns tipus de suïcidis
homicidis seguits d’esquarterament, confinament, immersió, inhumació o carbonització
grans catàstrofes (accidents de trànsit, accidents aeris, incendis,naufragis, accidents ferroviaris, inundacions, erupcions volcàniques, terratrèmols, guerres…)
enterraments massius per epidèmies, grans catàstrofes, exterminació per neteja ètnica, camps d’extermini, etc.
En canvi, les particularitats i asimetries faciliten la investigació.
Classificació de les tècniques d’identificació humana
a) Establiment de les bases de la metodologia actual
Les...
IDENTIFICACIÓ FORENSE I
ASPECTES PRINCIPALS DE LA IDENTIFICACIÓ FORENSE
Conceptes bàsics
1. Què és identificar?
Cada individu es distingeix dels altres per un conjunt de trets o signes característics. Aquests corresponen a parts del cos de gran polimorfisme que permetenindividualitzar la persona. Identificar és, per tant, determinar quins són aquests trets o qualitats que diferencien un individu dels altres.
La identificació és el procediment utilitzat per sistematitzar els trets característics i esbrinar la identitat d’un individu. Respecte l’espècie humana, correlacionem:
La identitat legal: codi numèric (DNI) i alfa numèric (nom i cognoms)
amb la identitatbiològica: fotografia de la cara i empremta del dit índex. Són les úniques dades fenotípiques que es recullen sistemàticament a la nostra societat. Queden emmagatzemades en el registre de la policia. Però existeixen altres trets característics, el DNA o la dentadura, que podem utilitzar quan els anteriors no són assequibles.
2. Identificació comparativa i reconstructiva
Els mètodesd’identificació que s’utilitzen es basen en la comparació de dos grups de dades:
les obtingudes en analitzar i estudiar el cadàver (dades post-mortem dubitades = no saps a qui pertanyen. Són purament descriptives).
i les aportades prèvies a la mort (dades pre-mortem indubitades = saps de qui són): una foto, mostres de cabell, raspall de dents, etc, de persones desaparegudes.
Supostos:
a) Correlaciópositiva de les dades: obtenim la individualització del cadàver i n’esbrinem la identitat. Diagnòstic de certesa.
b) No hi ha correlació:
Diagnòstic genèric: descriptiu.
Diagnòstic d’aproximació: comparem amb dades provinents de valors promitjos d’estudis poblacionals i obtenim una reconstrucció de l’individu (espècie, talla - amb el fèmur o un tros d’aquest podem calcular la talla de l’individubasant-nos en les lleis de proporcionalitat - , edat, sexe, hàbits…)
3. Finalitat de la identificació humana
La identificació humana té finalitats legals, econòmiques i humanes.
El codi civil (títol VIII) estableix que per determinar que una persona absent està morta (per temes d’herències i tal) han de passar:
5 ó 10 anys: en cas de desaparició
1 any: en cas de situació de risc imminentde mort (per exemple un viatge a un país xungo)
3 mesos : en cas d’un sinistre o catàstrofe natural (incendi en una discoteca, un terratrèmol…)
Segons la llei d’Enjudiciament criminal (art 340 i ss) s’estableix que un cadàver pot ser identificat mitjançant:
el reconeixement per testimonis
l’exposició pública del cadàver
la identificació pels objectes personals
4. Utilitat pràcticaÀmbit penal:
Prescripció dels delictes (amb excepció dels genocidis que no prescriuen mai): si la mostra té més de 20-25 anys d’antiguitat no cal seguir investigant perquè el delicte ja ha prescrit. No cal fer esforços, el culpable no anirà a la presó.
Identificació de l’agressor i víctima en casos de lesions i mort
Àmbit civil:
per qüestions de seguretat jurídica i ordre públic
Àmbit social :desastres naturals, accidents aeris, guerres, inestabilitat política, genocidi…
5. Circumstàncies que dificulten la identificació
Són diverses les circumstàncies que dificulten la feina d’identificació:
alguns tipus de suïcidis
homicidis seguits d’esquarterament, confinament, immersió, inhumació o carbonització
grans catàstrofes (accidents de trànsit, accidents aeris, incendis,naufragis, accidents ferroviaris, inundacions, erupcions volcàniques, terratrèmols, guerres…)
enterraments massius per epidèmies, grans catàstrofes, exterminació per neteja ètnica, camps d’extermini, etc.
En canvi, les particularitats i asimetries faciliten la investigació.
Classificació de les tècniques d’identificació humana
a) Establiment de les bases de la metodologia actual
Les...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.