medieval

LA PENÍNSULA IBÈRICA EN L’EDAT MITJANA SEGLES V-XV












Valoració contrastada entre la desaparició de l’Imperi Romà d’Occident, la del Regne visigot de Toledo i la dissolució del Califat de Córdoba.
ANNA FONTANA PASTOR
3R HISTÒRIA GRUP A
L’imperi romà d’Occident va desaparèixer al 476, jaque des del segle III es van donar una gran decadència, argumentada en tres factors fonamentals com són la transformació del sistema de producció esclavista, el creixement de les grans propietats rurals i l’enfonsament dels tres pilars romans: la ciutat, el poder jurídic i la legitimitat imperial.
Aquest imperi es sostenia en la recaptació d’impostos, però arriba un moment on l’estat romà no es vapoder fer càrrec d’aquest per motius interns. Es consolidà un grup de privilegiats que no portava a terme el pagament d’impostos, com ara els clergues, els funcionaris, alts generals...o bé per via legal o il·legal. A més aquest es negaven a participar en els glebes dels soldats. Parlem llavors d’una resistència dels dirigents de l’estat a contribuir en la hisenda pública en tributs i en homes.Davant açò, els camperols petits i mitjans havien de fer front al continu augment dels impostos. Sorgeix així la practica del camperols en la qual aquets a canvi de protecció i tutela dels poderosos els venen les terres. La quantitat de terra que pagava impostos es redueix, ofegant encara més als petits propietaris. Es fixava una quantitat que pagava cada territori, la qual es repartia entreels contribuents, independentment del nombre d’aquests.
Molts dels camperols eren servi. Aquets eren camperols que llauraven les seues terrers i podien casar-se. Aquet fet va provocar l’increment de la productivitat, ja que la família arrendatària de serfs, participava en la collita. S’autoalimentava i descarregava de despeses al senyor. Mentre que la posició dels esclaus millorava, els colonsempitjoraven la seua condició, ja que es veieren obligats a vendre els seus propietats per no poder fer front als impostos.
Al seu torn, es va donar un canvi en l’antic sistema latifundista. S’ubicà als serfs i així s’aconseguia reduir els excedents agrícoles al mercat. S’afavoria l’autoabasteiximent, però aquet fet va provocar el declivi de les ciutats, ja que no arribaven productes. Es donava ladecadència econòmica al mateix temps que es donava la política per la fugida dels curials. Aquest eren els encarregats de recaptar els impostos fixats en una xifra. Si després de fer la recaptació faltaven diners ells havien de posar-los. Davant això, molts nobles fugiran de les ciutats i empraran altres tàctiques per no portar a terme aquestes tasques. Aquest fet, repercutia també en el comerç,el qual es va anar degradant, i quedant en mans de particulars.
Es portà a terme una ruptura de la xarxa comercial que unia les diferents regions de la mediterrània amb el centre. Indubtablement aquesta transformació de la societat, estat i de la economia dels segles III al V provocà conflictes socials.
A banda d’açò no es pot oblidar del greu problema polític intern de l’imperi en aquetssegles, parlem d’una inestabilitat militar interior. Molts generals romans es convertiren en usurpadors del tro imperial deslegitimant-lo. En el cas de la Península Ibèrica, una de les parts que s’enfrontava pel poder va recórrer als bàrbars. Segons Javier Arce aquestes usurpacions en les províncies més perifèriques responien a una voluntat de sentir-se més protegides i segures en la seua forma degovernar-se davant les amenaces externes, encara que també hi havia ambicions personals.
En aquest context de falta d’ingressos, canvis socials i econòmics es donà l’arribada dels pobles germànics. L’any 429 l’estat romà no podia pagar als seus exercits. Al seu torn per mantenir a ratlla als germans se’ls oferien terrers fronteres amb la amb la finalitat de que aquest defengueren les seues...