Mercè rodoreda

Infància (1908-1921)
Mercè Rodoreda i Gurguí nasqué el 10 d'octubre de 1908 en una petita torre amb jardí del carrer de Sant Antoni, actualment carrer de Manuel Angelon, al barri de Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona. Fou l'única filla d'Andreu Rodoreda Sallent, comptable d'una armeria, i Montserrat Gurguí Guàrdia. Tots dos eren grans amants de la literatura i el teatre i, de fet, havienassistit a classes de declamació a l'Escola d'Art Dramàtic, que posteriorment esdevindria l'Institut del Teatre, impartides per Adrià Gual.[5][6] La seva mare també tenia un gran interès per la música.[5]
Rodoreda només cursà l'educació primària durant dos anys, des de 1915 fins a 1917, i en dues escoles diferents: el Col·legi de Lourdes del barri de Sarrià i un altre centre més proper a casa seva, alcarrer de Pàdua, a l'alçada del carrer de Vallirana.
L'avi matern, Pere Gurguí, era un admirador de Jacint Verdaguer –de qui havia estat amic— i havia col·laborat com a redactor a les revistes La Renaixensa i L'Arc de Sant Martí.[5][7] L'any 1910, Pere Gurguí féu aixecar un monument en memòria de Jacint Verdaguer al jardí de casa que duia un gravat amb les dues obres més importants de l'autor,Canigó i L'Atlàntida; aquell espai es convertí en l'espai de festes i reunions de la família.[7] La figura de l'avi la marcà intensament i l'arribà a considerar el seu mestre. Gurguí l'inculcà un profund sentiment catalanista i un amor a la llengua catalana i a les flors que quedaren ben reflectits al llarg de tota l'obra de Mercè Rodoreda.
« Recordo la sensació d'estar a casa quan, abocada a labarana del terrat, veia caure damunt de la gespa i les hortènsies les flors blaves de la xicranda. No sabré explicar-ho mai; mai no m'he sentit tan a casa com quan vivia a casa del meu avi amb els meus pares.[8] »
— Mercè Rodoreda, Imatges d'infantesa.
El 18 de maig de 1913, amb només cinc anys, actuà per primer cop en una obra de teatre amb el paper de la nena Kitty de l'obra El misteriós JimmySamson, al Teatre Torrent de les Flors. Anys més tard aquest personatge fou en certa manera recuperat per al conte El bany dins de l'obra Vint-i-dos contes.[6]
Durant la seva infància llegí sobretot els autors catalans clàssics i moderns com Jacint Verdaguer, Ramon Llull, Joan Maragall, Sagarra i Josep Carner, entre altres; segurament, influïda per l'ambient bohemi que es respirava a la casafamiliar.[7]
El 30 de maig de 1920 participà en el drama Quince días de reinado al Col·legi Nuestra Señora de Lourdes. En el mateix acte també hi recità el poema en català La negra.[9]
El 1921, a causa de la mort de l'avi matern, Pere Gurguí, el seu oncle Joan s'instal·là a casa de la família i els canvià l'estil vida tot imposant-hi austeritat i ordre convencional. Mercè Rodoreda el tenia idealitzatja des de les cartes que n'havia rebut anteriorment i acabà casant-s'hi[5] el 10 d'octubre de 1928, el dia del seu vintè aniversari, a l'església de La Bonanova. Ell tenia catorze anys més que ella i, a causa del grau de consanguinitat, necessitaren una dispensa papal.[10]
Joventut (1921-1939)
Després del casament, el matrimoni viatjà a París en viatge de noces, i després s'instal·là en unacasa del carrer de Saragossa.[11] El seu marit havia marxat a Argentina de ben jove i n'havia tornat amb una petita fortuna.
El 23 de juliol de 1929 nasqué el seu únic fill, en Jordi Gurguí i Rodoreda. A partir d'aquest moment, Mercè Rodoreda començà a fer proves literàries per aconseguir alliberar-se de la dependència econòmica i social que li comportava la monòtona vida de casada. Fou així quecomençà a concebre l'escriptura com un ofici.[10] Cada dia es tancava durant una estona en un colomar blau que hi havia a la casa materna de Manuel Angelon, que possiblement després li serví d'inspiració per escriure La plaça del Diamant.[12] Durant aquell temps, escriu versos, una comèdia teatral (que roman desapareguda) i una novel·la.[12] Entretant, fou proclamada la Segona República.
Segona...