mexvggsdx

EL NAIXEMENT DE VENUS

1. Documentació general
Títol: El naixement de Venus
Autor: Sandro Botticelli (Florència, 1445-1510)
Cronologia: 1485 (Quattrocento)
Tècnica: Tremp sobre tela.
Mides: 1,73 x 2,78 m
Estil: Renaixement
Tema: Mitològic.
Localització: Galleria degli Uffizi (Florència).

2. Anàlisi formal
Elements plàstics:
La línea o el dibuix: La línia o dibuix de Botticellipresenta una nitidesa de contorns (de forma precisa, d’una gran netedat i claredat, no gens confús), plens d’energia i tensió, amb formes suaus i ondulants que sacrifiquen la naturalesa a la formes: les ones per exemple on són formes en V s’empetiteixen en la distància i es transformen a peu de la cloïssa. Com que els contorns són nítids, la percepció no presenta cap dificultat. Són característicsde l’art de Botticelli els seus precisos perfils, plens d’energia i tensió, i les mans i peus allargats i cuidats. Els seus rostres tenen els nassos fins, el pòmuls pronunciats i marcades mandíbules.
Els colors i la llum: Els colors del quadre són discrets i púdics (honest) com la pròpia deessa. Els freds verds i blaus destaquen entre la càlides zones rosades de les pells dels protagonistesamb els suaus tocs durats dels cabells i altres motius dispersos aquí i allà com les vores de les fulles i els joncs.
La llum és irreal (no es poden donar de cap manera a la naturalesa i serveixen per potenciar un missatge simbòlic molt utilitzat a la pintura religiosa) ja que desapareix com a realitat física i de manera gairebé uniforme il·lumina delicadament les figures.
Composició: Lacomposició és simètrica marcada per la figura central. Venus és representada encara en total frontalitat, encara a la manera gòtica. És l’eix de simetria i d’equilibri del quadre, tant des del punt de vista formal com des del contingut. Venus suporta les diagonals que formen les dues figures laterals. Les allargades figures semblen suspeses sobre un fons pla com si fossin retalls de paper.

Per tant,l’esquema compositiu és senzill. Quatre figures componen el quadre. Dos d’elles s'entrellacen i aporten moviment i tensió a l'escena. Els vents es dirigeixen cap a la deessa i s'alça sobre una cama, que li serveix de suport (influència de l’escultura grega), transmetent sensació de vulnerabilitat, que la seva púdica nuesa s'accentua. Al costat dret, la "Primavera" que s'afanya a cobrir a Venus amb unmantell inclinant-se cap a ella; una de les hores i una divinitat que representa les estacions de l’any.
El coll de Venus és massa llarg, el braç es doblega de manera poc natural i les espatlles estan excessivament estretes i caigudes. La línia de l'horitzó divideix la figura de la deessa en dos meitats gairebé iguals. El paisatge, per part seva, és molt idealitzat.
Ritme: Per tres vegades elritme neix (el Vent), puja fins a la màxima intensitat (Venus) i s’esgota (l’Hora) El seu dibuix elèctric fet amb traços nerviosos, i el moviment que fa bellugar totes les seves formes (les cabelleres de la Venus, les corbes de les ones, etc.) evoquen un ritme en moviment de l’autor.
Valoració estilística: Botticelli va escollir la postura de l'anomenada Venus púdica , en la qual la deessa cobreixel seu cos amb les mans; és més, sembla més marbre pur que carn , i imita la postura d'una antiga estàtua romana. Els llargs i esvelts joncs de la zona inferior esquerra imiten la posa i el daurat cabells de la deessa. Un cenyidor de roses envolta la cintura de l'Hora; sobre les espatlles llueix una elegant garlanda de murta, símbol de l'amor etern, i amb la seva airosa túnica blanca, brodada deblauets, representa la primavera, l'estació del renéixer. Per això, entre els seus peus, floreix una anemone blava, que recalca la idea que ha arribat la primavera. Els colors són discrets i pudorosos com la pròpia deessa; els freds verds i blaus es ressalten per les càlides zones rosàcies amb tocs daurats. Les ones del mar, estilitzades en forma de V, s'empetiteixen amb la distància i es...