micro


TEMA 1: PREFERÈNCIES (Varian 3)

Teoria del consumidor: “les persones escullen les millors coses (preferències) que poden pagar (restricció pressupostària)

Supòsit: Els consumidors saben el que volen  poden ordenar qualsevol parell de cistelles de consum (de millor a pitjor). És bo analitzar els béns disponibles en unes diferents circumstàncies per tal de veure com van variant lespreferències.
Cistelles de consum: Llista completa de béns i serveis involucrats en el problema d’elecció, és a dir, són els objectes d’elecció de consum.
La nostra cistella de consum consisteix en dos béns x1 quantitat de bé 1
x2 quantitat de bé 2
PREFERÈNCIES DEL CONSUMIDOR
Relació de preferències: com és que un consumidor ordena béns/cistelles segons les sevespreferències.
Tenim dues cistelles de consum X(x1, x2) iY(y1, y2) i es determina quina de les dues cistelles és estrictament millor que l’altra o decidir si una es indiferent a l’altra.
Possibles ordenaments:
X estrictament preferida a YX Y
X indiferent a Y  X ~ Y
X dèbilment preferida a Y X Y

Suposarem que el consumidor té preferències racionals, aquestes són:
Completes: Qualsevolparell de cistelles pot ser comparat, és a dir, el consumidor és capaç d’escollir entre donades dues cistelles, simplement comparant-les.
Reflexives: Qualsevol cistella és almenys tan bona com ella mateixa.
Transitives: Una cistella que es preferible a una altra i que aquesta sigui preferent a una altra, implica que la primera i la ultima també una és preferible a l’altra. De totes maneres, no estàdel tot clar que la transitivitat de les preferències sigui necessàriament una propietat que les cistelles hagin de tenir.
X Y i YZ X Z
X ~ Y i Y ~ Z  X ~ Z

Exemple:
Cas 1 P1: B / P2: M / P3: L  B L i L M i M B



Cas 2 P1: P / P2: L / P3: E  P~ L i L E i PE

CORBES D’INDIFERÈNCIA
Una altra manera de veure les preferències  ús del gràfic corbesd’indiferència
Combinacions de cistelles en les que el consumidor és indiferent 
El consumidor no escull quina de les cistelles li agrada més:
(3,3) (2,2) hi ha una nova corba de diferència perquè prefereix la de més quantitat
El consumidor mostra quines cistelles li són indiferent a l’hora d’escollir una o altra.
Cistella dèbilment preferida: l’àrea pintada consisteix en totes les cistellesque almenys són tan bones com la cistella (x1,x2).

Les corbes d’indiferència representen diferents nivells de preferència. Són un camí per descriure preferències.

Si les preferències són racionals, les corbes d’indiferència no es poden creuar.

Si ho fan, això vol dir que les 3 cistelles entre si són indiferents les unes amb les altres i estarien a la mateixa corba d’indiferència.

Comcrear una corba d’indiferència?
Si tenim (x1,x2) i incrementem x1en x1, passem a tenir:
(x1+x1, x2) i ens preguntem “aquest increment en x1quin efecte té en x2? x2 , per tant, aconseguim un altre punt de la corba d’indiferència que és:
(x1+x1, x2 +x2)

EXEMPLES DE PREFERÈNCIA
Mals bé que no t’agrada, preferiries evitar consumir-lo.

x1 és un mal, perquè si consumim més x1 s’ha decompensar consumint més x2
Com menys de x1 i més de x2 millor  el millor és 0 de x1 i el màxim de x2.
Gràfic: Aquí les anxoves són dolentes i els pepperoni són bons, perquè necessitem més pepperoni per compensar la quantitat d’anxoves.

Béns neutralsbéns que ens és igual la quantitat que en consumim

El consumidor només es preocupa per la quantitat d’un bé, tan li és la quantitat del’altra perquè no li interessa, li serà indiferent comprar més o menys quantitat.

Gràfic: Aquí al consumidor li agrada el pepperoni però a la vegada també és indiferent a les anxoves.
Substitutius perfectesbéns que el que ens importa és la quantitat total però no la composició.


Exemple: 2 llapis de colors la finalitat és dibuixar, t’és igual un llapis de color verd i un llapis de color...