mierdsssss

TEMES ESSENCIALS
Context històric, sociocultural i filosòfic.
El mètode universal per totes les ciències: les regles del mètode.
L’aplicació del mètode a la metafísica (o filosofia): el dubte metòdic, cogito ergo sum, el JO com a fonament de tot, demostra que DÉU existeix i aquest assegura el MÓN.
Els tipus d’idees: les innates.
Les substàncies: infinita (Déu) i finites (res cogitans i resextensa)
El racionalisme: la RAÓ.
EL MÈTODE
Para Descartes existeix un únic saber. Les diferents ciències i coneixements no són més que expressions parcials d'aquest únic saber. El saber és un, però es desplega en diferents ciències. La unitat del saber permet a Descartes considerar que ciències com la Matemàtica o la Física són sabers amb la mateixa naturalesa que la Filosofia. I, per tant, siles ciències progressen en el coneixement, la Filosofia també ho pot fer.
El saber és únic perquè la Raó, facultat que possibilita el saber, és, a la vegada, única. En conseqüència, conclou Descartes, si hi ha un únic saber i una única raó bastarà un únic mètode per ensenyar-nos a usar correctament la Raó i aconseguir el coneixement en el qualsevol àmbit. El mateix mètode ha de valer perestudiar totes les diferents manifestacions del saber: Matemàtiques, Física, Filosofia, etc.
Per trobar el mètode que dirigeixi correctament la nostra raó hem de primer, pensa Descartes, conèixer-la (de la mateixa manera que si volem escriure les instruccions d'ús d'un electrodomèstic, primer és necessari que coneguem els elements que ho componen i el seu funcionament).
En l'estudi que realitzaDescartes per conèixer l'estructura i funcionament de la raó creu descobrir que la nostra raó té dues maneres de coneixement.
El primer seria la Intuïció. La defineix com una “llum o instint natural” que té per objecte naturaleses simples. El coneixement que ens ofereix la intuïció és la captació de conceptes simples, que apareixen en la nostra mateixa raó (no vénen de l'exterior), i de la veritat delqual no tenim cap dubte. Tot el nostre coneixement neix i s'estén posteriorment des d'aquestes primeres idees simples (axiomes) captades per la intuïció.
L'expansió del coneixement és possible gràcies a la segona manera de conèixer que posseeix la raó: la Deducció. La deducció “juga”, combina, troba connexions entre els conceptes simples i ens permet extreure d'ells nous coneixements.
Descartes,una vegada que ha estudiat i coneix l'estructura i la dinàmica interna de la nostra raó, està ja capacitat per formular el Mètode. No es tracta d'un mètode arbitrari, sinó que serà reflex de la naturalesa de la raó que ha descobert en l'anàlisi abans realitzada.

El Mètode de Descartes (Mètode cartesià) té quatre regles:
1) Evidència: no admetre com a veritable cap idea que no es presenti a lameva ment com a clara i diferent, és a dir, de forma evident.
2) Anàlisi: descompondre els problemes que se'm plantegin fins a arribar a les seves parts més simples.
3) Síntesi: a partir dels elements simples reconstruir deductivament les qüestions complexes.
4) Revisió o enumeració: realitzar revisions periòdiques de les cadenes deductives que desenvolupem per estar segurs de no caure enl'error.
Les regles d'aquest mètode guarden una íntima connexió amb les dues maneres de conèixer que Descartes havia reconegut en la Raó. Les dues primeres regles estan vinculades amb la Intuïció. Ens parlen de característiques que hem definit com a pròpies d'aquesta: evidència i simplicitat. La tercera i quarta regla apel·len a l'aplicació de la deducció a partir d'idees simples i a la revisiód'aquest procés.
Descartes, amb la formulació d'aquest mètode fundat en la raó mateixa, creu haver trobat l'instrument que ens permetrà conduir rectament la raó i aconseguir tot el coneixement.

EL DUBTE METÒDIC
Una vegada formulat el mètode només queda començar a aplicar-ho. Com? Doncs, atenent a la primera regla, la regla de l'evidència. Aquesta regla ve a dir que no admetem com a veritat gens...