Mis Apuntes

ÀNGEL GUIMERÀ



Vida


01. Heu de destacar les múltiples facetes de la seva fecunda labor intel·lectual: poeta, dramaturg (autor teatral), periodista, polític compromès amb la causa catalanista (col·laborador i després director del periòdic catalanista La Renaixença), orador, president de l’Ateneu... Fou un dels personatges públics més respectats de la Catalunya de la seva època. El seucompromís amb la causa de la llengua i la cultura catalanes fou total, sense reserves.

02. Segona observació: fixau-vos que es dóna a conèixer del gran públic a través dels Jocs Florals (l’any 1875 amb un accèssit, i dos anys més tard, el 1877, amb els tres premis ordinaris, per la qual cosa fou nomenat Mestre en Gai Saber). Amb la qual cosa es demostra allò que havíem dit que els Jocs Floralscontribuïren decisivament a l’aparició d’autors nous. Tots, tots els grans noms de la literatura catalana del segle XIX es donen a conèixer del gran públic i es consagren a través dels Jocs Florals.



Poesia


03. Primer de tot, podríeu valorar la figura de Guimerà com a poeta. I aquí valorar vol dir, en certa manera, reivindicar. Cal considerar Guimerà com el poeta més important deCatalunya després de Verdaguer. El que ha passat és que la seva fama com a dramaturg o autor teatral ha eclipsat la seva importància com a poeta.

04. Ara no tenim gaire temps per entretenir-nos a estudiar la seva poesia. Destacau, en tot cas, el caràcter sovint èpic i narratiu dels seus poemes (en la majoria d’ells és perfectament constatable l’existència d’un argument). Vull dir que, en molts delsseus poemes, hi podem trobar unes franques virtualitats o potencialitats d’aprofitament dramàtic ulterior. De fet, algunes de les seves obres teatrals no són més que reelaboracions dramàtiques de poemes seus anteriors. Vull dir que, en el Guimerà poeta, ja s’hi endevinava el Guimerà autor de teatre.

05. Pel que fa a les coordenades estètiques, Guimerà és, no cal dubtar-ho, un poeta plenamentromàntic: patriotisme o nacionalisme, grandiositat en l’elecció dels temes, plasticitat de les descripcions, grandiloqüència en el tractament dels personatges, etc.

06. La seva obra es difongué sobretot a través de revistes i periòdics.

07. La seva producció se pot dividir, des del punt de vista temàtic, en una sèrie d’apartats (poemes històrics aliens al passat català / poemes religiosos /poemes d’experiència personal / poemes narratius de costum / poemes civils i polítics, de to combatiu i patriòtic, etc.). ara, el que m’interessa és que, en aquesta diversitat temàtica, hi vegeu un intent de renovar els esquemes massa tòpics i previsibles de la poesia jocfloralesca.



Teatre


08. Quan Guimerà es dedicà al teatre, a partir dels anys 80 del segle XIX, ja era un poeta forçaconegut i respectat.

09. Si en poesia havia optat pel Romanticisme, en el teatre també optarà per seguir aquest estil. Ara, quin és el problema?: que a Europa, als anys 80 del segle XIX, quan Guimerà comença a estrenar, el Romanticisme teatral ja estava passat de moda. Els autors que començaven a dominar el panorama teatral europeu eren autors com Zola i sobretot Ibsen, que practicaven un teatre decaràcter realista, naturalista i, fins i tot, en el cas d’Ibsen, de signe regeneracionista. En poques paraules: que s’observa un cert desfasament entre el panorama teatral català, dominat per Guimerà, i el panorama teatral europeu.

10. En els llibres de text que utilitzeu com a font d’informació, trobareu que vos posa que Guimerà deixa d’usar el vers heptasíl·lab (usat pels dramaturgsanteriors) i adopta el vers decasíl·lab. Bé, això li va permetre una major possibilitat de recursos expressius. En tot cas: aquest detall l’heu d’utilitzar per destacar que Guimerà sempre es plantejà de dur a terme una proposta força ambiciosa des del punt de vista estètic, de dotar el seu teatre, i amb ell el teatre català, de categoria i de dignitat literària.

11. Ara, el que heu de saber destacar...