Miss

La tía Roser es alta i prima com una granera, es la germana de la meua mare.

Frederick es el meu avi (abuelo), el pare del meu pare i te sesanta sinc anys i te un ull de vidre.

Jaume es el meu pare que es dedica a escriure llibres amb lletres xicotetes.

Jordi es el nostre gos, un mes de la familia que ens va trobar un dia a la eixida de la escola.

Altres personatges son:

el meuamic, Robert // -el meu profesor de musica, Robert //- Damia, el fotograf // -Guillermo, el rector // -Marçal, el capita dels Dimonis dels Trucs, l’equip de futbol al que perteneix Frederic.. No hi veu molt i per aixo juga de portere // - La tia Carme i el seu novi Françesc // -Narçis, el senyor molt educat que en coneixeren a l’eglesia i ens sentaren junts en el convit.

I Jo, Manel, que teconte esta le meu vida.

1º estoreta: un disabte

El disabte comença am un castig perque Manel i Frederic han estat jugant a l´hora de dinar. La han mampres a fer amb els pinyols de les olives. Fdrederick la ha encertat a la mateixa punta del nas amb un pinyol a la tia Roser. La tia Roser embolia tancar a Frederick amb l´asil de les mongetes. Les coses no han anatat molt mitjord cuan el meupare grita brutja a la tia Roser, que es la germana de la meua mare. Ma mare es posat a gritar que estava farta de tots nosaltres i que se n´ániria de casa. Ma mare nos ha enviat a la cambra i not tinguen que salir de alli hasta l´hora de berenar. Estava un poc avergonyidda. No havia segut per a tant.

{ Frederic i jo sempre acaben am problems.
La tia Roser sempre vol embolir al meu avi al’asil de les mongetes i
el meu pare sosl esta preocupat en escriure eses llibrets de lletreta xicoteta. }


La nostra cambra es genial, xicoteta , no sobra lloc pero els agrada molt. Frederick, el meu avi, te el llit de baix i yo el de dalt. Els lliteres son de fusta pintades de blau. En terra tambe tenim una catifa (alfombra) enorme i molt molleta.

{ Cuan mon pare se em posa com unbou, ens castiga fentnos netejar el cotxe }

Uno dels mitjors jocs pera nosatres es jugar a pirates. Frederic sempre juga as de dolent (el que le duele). Sempre diu que de Jove va treballar de pirata una temporada, pero yo se que en realitat l’av fou pescador. A on es juga be en la casa es per l´scala de dins . Per no es pot jugar gran cosa a pirates dins d’una cambra.

{ Uno dels mitjorsjocs pera nosatres es jugar a pirates. Frederic diu que de Jove va treballar de pirata pero jo se que va ser pescador. }

Altre joc que mos agrada molt es el terratremols, que no es altra cosa que fer ruidets amb els llavis, imitant el sorroll dún corriment de terra. En una de estes que estaben jugant el avi Frederick va trencar els ferrtges que sostenien la prestateria i es va fotre totl’aparell de fusta i caigue sobre la testa de Frederic. El avi va eixir de davall espatlat.

{Terratremols es atre molt bo joc que consistix en fer ruidets amb els llavis imitat el sorroll dun corriment de terra.}

El ultim membre de la nostra familia es Jordi, el gos. Mosatres no teniem cab gos hasta que una vesprada al tornar a casa en eixir del collegi m´he trobat un gos, dins de un pati,tot banyat. Tenia els ulls tristos i feia cara de no haver-se endut un os a l’estomac en un parell de dies. Ens van fer amics de seguida i em va embrutar tot de content que es va posar cuan el digue que se envenia amb mi. NO estava yo molt segur de la impresio que anava a fer en la casa ya que la meu mare i la tia Roser semblen tindre allergia al fang. Frederic la agrada molt i decidi diur leColorines per yo pensa que Moc Penjant era molt mes apropriat. El amagaren en casa per tal que no ens del descobrira ningú. Estava el gos beuren la llet cuan comença a llepar les cames. La que es va fer, i encavant que ma mare va veure les dues potes del animal marcades sobre el jersei blanc i com moltes otres vegades empendre a dirnos que tot es donarle faena. Acavarem amb sempre, Frederic...