Mite de la caverna


EL MITE DE LA CAVERNA

El mite de la caverna tracta sobre uns homes presoners, que porten tota la seva vida encadenats en el fons d’una cova i d’esquenes ala sortida, es a dir, lo únic que poden veure és la paret de la cova i les ombres o reflexos de els éssers que passen davant de la foguera que hi ha encesa.
Undia, un home superior va ajudar a un d’aquests homes a desfer-se d’aquestes cadenes i, per tant, el deixa lliure. Va investigant tot el que desconeixia fins quearriba a la sortida, que immediatament la llum del sol l’enlluenta. Va trigar uns dies en poder sortir sense que la lluentor li provoques dolor.
Al trobar-seamb la realitat del exterior, s’adona de que tot el que han estat vivint a la cova ha sigut un engany, que no han vist res mes que ombres i reflexos.Immediatament entra a la cova i els hi comunica als altres els quals no el creuen. Aquests diuen que per a ells la única realitat que existeix és la de les ombres i elsreflexos que presencien a la caverna.
El que ens vol dir Plató és que hi ha un món de les idees i un altre món totalment diferent, el de la realitat. Que perdescobrir-la hem de fer algo totalment diferent que la rutina, com per exemple el home que va abandonar la cova per enfrontar-se a la verdadera realitat.
Per aPlató, les ombres són només aparences, i el camí de la caverna fins al exterior seria com la transició a la realitat, l’accés a un mon superior.
L’individu queintenta escapar del mon de les idees representa la figura del filòsof el qual no es correspon la reacció de la gent, el tracten com a boig i el menyspreen.