mitologia grega

antígona
El mite d'Antígona comença amb una baralla pel tron dels seus dos germans barons, es barallen per una maledicció que el seu pare havia llançat contra ells. Se suposava que els germans governarien el tron periòdicament però, en algun moment, un dels germans va decidir quedar-se en el poder després de complir el seu mandat, fet que va desencadenar una guerra, ja que l’altre, ofès, vabuscar ajuda en una ciutat veïna construint un exèrcit i va tornar a la ciutat per reclamar el que era seu.
La guerra va acabar amb la mort dels dos germans durant la batalla, un a mans de l'altre, com deia la profecia. Llavors Creont es va convertir en rei i va dictaminar que, per haver traït la seva pàtria, el germà ofès no seria enterrat dignament i se’l deixaria a les afores de la ciutat. PeròAntígona va decidir enterrar el seu germà i celebrar sobre el seu cos els corresponents rituals, rebel·lant-se contra Creont, el seu tiet i sogre.
La desobediència comporta per a Antígona la seva pròpia mort. Va ser condemnada a ser enterrada viva, però va evitar-ho penjant-se. Per altra banda, el fill de Creont, en veure morta la seva promesa, després d’intentar matar el seu pare, es va suïcidarabraçat a Antígona. L’esposa de Creont, se suïcida en saber que el seu fill ha mort. Les morts dels éssers amats de Creont li provoquen un profund patiment, el qual finalment s'adona del seu error i acaba vivint amb el sofriment per les morts.

IFIGÈNIA
En la mitologia grega, Ifigènia «dona de raça forta» era la filla major del rei Agamèmnon i la reina Clitemnestra, que Agamèmnon es va veureobligat a sacrificar.
Segons algunes fonts, Àrtemis va castigar a Agamèmnon després d'haver matat un cérvol sagrat i vantar-se de ser millor caçador. En el seu camí a Troia per a participar en la Guerra de Troia, els vaixells d'Agamèmnon van quedar aturats a Aulis a causa del vent. L'endeví Calcant va revelar un oracle segons el qual l'única forma d'apaivagar Àrtemis era sacrificar Ifigènia, fillad'Agamèmnon. Unes fonts afirmen que el rei culminà el sacrifici, però la majoria afirma que va sacrificar un cabró (el déu Pan transformat) en el seu lloc i que Ifigènia va ser duta a Crimea a preparar altres per a sacrificar-los a Artemis. Fins i tot altres fonts afirmen que Agamèmnon estava preparat però Àrtemis la va transportar a Tauris (Crimea). Hesíode l'anomenava Ifimèdia en el seu «Catàlegde Dones» i deia que es va convertir en la deessa Hècate. Antoní Liberal afirma que Ifigenia va ser transportada a l'illa de Leuke, on es va casar amb Aquil·les amb el nom d'Orsilòquia.
A Eurípides, Ifigènia apareix en la història del seu germà, Orestes. Per escapar de la persecució de les Erínies per haver matat a la seva mare Clitemnestra i al seu amant, Apol·lo va ordenar a Orestes que anés aTauris (actual Crimea), prengués l'estàtua d'Àrtemis que havia caigut del cel i la dugués a Atenes. Orestes va marxar a Tauris amb el seu íntim amic Pílades i ambdós van ser empresonats pels habitants de la regió, els tauris, que tenien el costum de sacrificar a Àrtemis tots els estrangers. La sacerdotessa encarregada de realitzar el sacrifici era precisament Ifigènia, germana d'Orestes, i es vaoferir a alliberar-lo (sense saber que era el seu germà) si aquest duia una carta fins a Grècia. Orestes refusa, però oferix a Pílades dur la carta mentre ell es queda per ser sacrificat. Després d'un conflicte de mutu afecte, Pílades acaba accedint, però la carta fa que Orestes i Ifigenia es reconeguin i els tres escapen junts duent amb ells la imatge d'Àrtemis. Després de la seva tornada aGrècia, Orestes pren possessió del regne del seu pare, Micenes, i Ifigènia diposita la imatge en el temple d'Àrtemis a Brauró, a l'Àtica, on va romandre com a sacerdotessa d'Àrtemis Brauronia. Segons els espartans, la imatge va ser duta per ells a Lacònia, on la deessa va ser adorada com Àrtemis Ortia.
Ifigènia és coneguda per les fonts mitològiques gregues des dels segles VII-VI aC i estava tan...