Mort de Marat - Anàlisi

LA MORT DE MARAT
Per Hugo Igartua i Jaime Gutiérrez



FITXA TÈCNICA:

Títol: La Mort de Marat
Autor: Jacques-Louis David
Estil: Neoclàssic Francès
Data de creació: 1793
On es troba: Museu de Belles Arts de Bèlgica
Material: Oleu sobre llenç.
Dimensions: 165x128 cms.


INTRODUCCIÓ & CONTEXT HISTÒRIC
La Revolució Francesa, iniciada al 1789, va ser un dels esdeveniments mésimportants de l’última meitat del mil·lenni, donant peu a molts altres moviments i esdeveniments que entre tots canviarien la història. El tercer estat francès, format per més del 90% de la població, i que integrava la burgesia, els artesans, els camperols i altres persones, estava fart de la monarquia autoritària regnant a França, que vivia una vida plena de luxes i comoditats sense prestaratenció als milions de persones que no podien comprar el pa. Veient l’èxit que va tenir la Revolució Americana, i necessitats d’una solució urgent, van decidir rebel·lar-se al 1789 després de comprovar que no tenien cap poder de decisió contra el primer i segon estat (els privilegiats). La Revolució Francesa ha donat molt de que parlar, i s’han fet nombrosos llibres, pel·lícules i obres d’art sobreella.
Una d’elles és la que ens disposem a analitzar, “La Mort de Marat”, pintada per Jacques-Louis David, que ens transporta a aquesta època i ens aporta una visió subjectiva però veraç de veure la Revolució i els seus ideals. Es tracta d’una obra aparentment senzilla, però amaga nombrosos detalls que exposarem a continuació.





ANÀLISI ICONOGRÀFIC DE L’OBRA:
En aquesta imatge es veu unhome que està morint en una banyera amb llençols plens de sang. Es pot intuir que és una banyera perquè l’home, que es deia Jean-Paul Marat, tenia una dermatològica que li obligava a estar en la banyera tot el dia, on rebia molts banys terapèutics. Allà és també on rebia les seves visites i on en una d’aquestes visites, una dona de pensament monàrquic, Charlotte Corday, li va assassinar.
Noméses pot veure la part superior del home perquè la resta del cos està a dins de la banyera. L'home porta una espècie de barret o turbant que li tapa els cabells. Això és degut als banys que rebia per la seva malaltia, els quals li mullarien contínuament els cabells si no portés el turbant. Els llençols que cobreixen la banyera són verds i blancs.
En general els colors emprats per l’autor són totsfoscos i transmeten seriesa i un punt de tristesa. No utilitza grans detalls ni colors vius.
També es pot veure un punyal al terra que de ben segur és l'arma amb la que Charlotte Corday va matar-li. Marat subjecta un paper en el que posa la data en la que va morir (13 de Juliol de 1793) i el nom de Charlotte Corday amb la frase:
"La terrible desgràcia que tinc em dona dret a la vostraamabilitat".
Hi ha un altre paper a la improvisada taula, en aquest cas escrit per Marat, en el que posa:
"Disposareu d'aquesta assignació per a aquella mare de cinc fills dels quals el seu marit va morir defensant la pàtria."
Hi ha altres detalls que cal esmentar. Amb aquesta carta que es veu al quadre hi ha uns bitllets que són les assignacions a les quals es refereix Marat en la carta. El propi Marattambé agarra una ploma amb la mà amb la qual escriu aquesta carta.
Els detalls d’aquesta obra es centren en la imatge de Marat perquè el fons del quadre està totalment sense detalls, encara que en la part superior dreta hi ha una ombra blanca.
També hi ha una petita curiositat que cal destacar, i és que Marat té una ferida al pit que ens pot fer recordar a Crist.
El rostre de Marat no esmostra trist, nerviós o emprenyat, sinó que sembla tranquil i fins i tot presenta un lleu somriure.
L'autor per signar el quadre posa el nom darrera del improvisat escriptori que tenia al costat de la banyera, juntament amb el nom de Marat.
(http://lasmilhistoriasdelarte.wordpress.com/2012/11/29/la-muerte-de-marat-el-politico-martir/)
(http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/obras/3005.htm )...