MUNDO SOFIA

EL MÓN DE SOFIA.
EL JARDÍ DE L’EDÈN.
Comença tot el que un dia la Sofia tornant de l’escola va a buscar el correu a la bústia i es troba un sobre blanc amb la seva adreça de carrer i el seu nom, continuació Sofia l’obra i nomes hi posava una pregunta “Qui ets?”. Sofia es va començar a preguntar preguntes sobre aquesta pregunta, Qui l’havia enviat,Perquè tenia que ser jo? Però d’alguna maneraella pensava en que algú volia que hem comencés a conèixer realment a m mateixa. I seguidament es va posar davant del mirall i es va començar a preguntar que “Qui era ella mateixa?” i no trobava respostes. Va anar-se’n corrents cap a la bústia verda a mirar si hi havia correu nou, i si, hi havia una altre sobre blanc sense segell com el primer amb tot correcte i amb una altre pregunta “D ’on ve elmón?” i al cap d’una estona se’n va anar al Cau, que era un lloc que estava en el Jardí de casa seva al darrera dels arbustos on ella anava quan estava trista,molt feliç, on recordava la seva àvia i es preguntava que perquè tot te un final i un principi, “Perquè vivim si desprès ja no hi serem?” o enfadada, però en aquell moment estava confusa ella mateixa. S’anava llegint la pregunta i es vapreguntar que el món es tenia que crear per una altre cosa no es crearia sol, tot te un començament així que va pensar que Déu va crear la terra, com deia en el capítol del “Jardí de L’Edèn” tot ho podem mirar en un forat, el nostre paradís, però s’anava formulant més i més preguntes fins que va tornar anar a la bústia verda a mirar més correu. Així que va obrir i va veure un pilot de correu, per laseva mare, publicitat.., però havia una carta amb segell actual i amb la meva adreça, d’un home que deia ser el meu pare, “Hilder Moller Knag”, que la felicitava pel dia del seu aniversari, però Sofia no entenia res del que estava passant, es preguntava que perquè “El seu propi pare no enviaria aquesta carta a la seva pròpia filla felicitant-la”,va acabar amb tres enigmes: El primer era que nosabia qui havia posat els sobres dins la bústia. El segon eren las preguntes que hi contenien i el tercer era que perquè Sofia havia rebut la felicitació de la Hilder a ella i qui era bàsicament. Però ella sabia que aquests tres enigmes tenien alguna cosa en comú, connectaven d’alguna manera.
EL BARRET DE COPA.
Era un altre dia com sempre, les mateixes classes de sempre, preguntant-se la Sofia queperquè els professors no podrien explicar “Com s’ha creat el món?” o el ésser humà, pensava que tot lu demés no valia la pena aprendre-ho, així que va sortir de la classe despresa però es va trobar a la seva amiga que volia jugar a bàdminton o a cartes i ella no l’hi trobava el què,així que li va dir que tenia que anar pel mig del camp cap a casa seva i se’n va anar directament a la bústia amirar si havia correu nou,però veia moltes cartes per la seva mare i veia un sobre marró gran, així que va anar al Cau a llegir-lo, el va obrir i era altre cop a aquella persona explicant-li i introduint-li un curs de Filosofia a la Sofia, introduint-li: Que primer de tot tenim que saber qui som i perquè estem aquí, desprès plantejar-ne unes preguntes Filosòfiques com: Com es va crear el món,Que hi hadesprès de la mort?,Com podem respondre a aquestes preguntes..? o Com hem de viure? L’home a contestat tot això al llarg del segles, però realment te que ser cada individu per individual qui ha de descobrir la seva i buscar respostes a las preguntes plantejades. Per altre banda hi ha la recerca de la Veritat que és com una història de detectius, tothom pensa qui podria ser l’assassí però nomes hiha una, i aquella “una” és l’única resposta que hi podria haver. Un filòsof greg creia que la filosofia tenia el seu origen en la capacitat de sorpresa. És com un truc de màgia. Ens preguntem com un conill blanc pot sortir dintre d’un barret de copa però en veritat som el conill blanc que surt dintre del barret. L’única diferència que hi ha és que el conill no ho sap que es part d’un truc de...