MUSICA EN LAS CULTURAS ENTIGUAS















Prehistoria:
Quan parlem de música prehistòrica parlem de música d’abans de l’escriptura.
Així com en la prehistòria, en la música prehistòrica es distingeixen dues etapes:
El Paleolític: la música, principalment percussió, té una utilitat màgica i es fa servir per afavorir la caça.
El Neolític: la música, en forma de càntics o balls, es fa servir per a l’oci i larelaxació.
Característiques de la música:
So rítmic
Veu
Percussió amb el cos, pells
Flautes
Instruments:
Idiòfons: pals, raspadors, xiulets, maraques de carbassa, pedres...
Cordòfons: arcs
Aeròfons: flautes, xiulets, corns, caracoles...

Audició: EUROPA BARBARORUM SOUNDTRACK PREHISTORIC MUSIC IRELAND UNKNOWN TRACK
Qualitats del so:
Altura: greu
Durada: allegro
Intensitat:mezzoforte
Timbre: instruments de corda
Comentari personal: és molt rítmica i repetitiva, amb molt poca varietat d’instruments, es troba molt lluny de la música que solc escoltar.



La música africana (Animistes):
Animisme: concepte que engloba varies creences en que tot té ànima i és venerat o temut com a Déu.
La música sub-sahariana ha tingut una gran influència sobre músiques com la samba, eljazz, R&B, Rock&Roll...
La musica de tradició animista està formada bàsicament per música indígena i danses tradicionals africanes.
És de tradició oral.
Moltes llengües africanes són llenguatges de tons, on l’altura determina el significat de les paraules, cosa que repercuteix en les melodies i ritmes africans.
Els instruments més utilitzats són els tambors, tot i que també es fan servir lescampanetes, el llaüt i la flauta.
La música tradicional africana cantada està formada bàsicament per sons (ressonàncies), i és pròpia de pastors i nòmades.

Audició: CANT HARMÒNIC ANCESTRAL ANIMISTA
Qualitats del so:
Altura: greu
Durada: allegro
Intensitat: mezzoforte
Timbre: veus femenines especials, picar de mans
Comentari personal: les veus són molt especials, greus, ronques i queressonen molt. No m’ha agradat massa, però no crec que la idea d’aquesta música sigui agradar, sinó que és una cosa més aviat ritual.



La música de l’antiga Índia:
La música de l’antiga Índia o música Vèdica és la música més antiga de la humanitat.
A l’antiga Índia, la música era considerada una porta per arribar a lo diví.
La música de l’antiga Índia és una música molt complexa i especial:és molt rica en melodia i en ritme, però no té harmonia, cosa que pot fer-la semblar dissonant.

Audició:
Qualitats del So:
Altura: mitjana (aguda i greu)
Durada: allegro
Intensitat: mezzoforte
Timbre: tambor, instruments de corda
Comentari personal: és una música molt repetitiva que té tota l’estona el mateix ritme però amb petites variacions. Trobo que, si l’entens, deu ser molt maca,però com que jo no sóc cap experta en la música tradicional de la Índia, no em va acabar d’agradar.








La música de l’antiga Xina:
La cultura xinesa és de les més antigues i complexes del món, amb una gran varietat de costums i tradicions entre pobles, ciutats i províncies.
A la Xina, la música servia per a acompanyar moltes arts: la dansa, el teatre...
A la Xina, els instruments esclassificaven segons el material del que estaven fets (seda, pedra, fusta...).

Audició: CHRYSANTEMUMS TERRACE (GUZHENG)
Qualitats del so:
Altura: agut
Durada: allegro
Intensitat: mezzopiano
Timbre: guzheng
Comentari personal: trobo que el fet de que sigui un sol instrument els que sona li dona un toc molt especial. A mi m’ha semblat molt dolça i curiosa, m’ha agradat bastant.La música a l’antic Japó:

Al Japó hi ha una rica cultura musical, en la qual s’hi agrupen una gran varietat d’estils.
La música tradicional japonesa s’anomena HOGAKU.
El HOGAKU té els seus orígens en la meditació, practicada pels Komuso (monjos), que meditaven mentre bufaven en flautes de bambú.
Al Japó, la música sempre ha estat vinculada al teatre, en totes les seves...